La licitació amb què À Punt pretenia contractar per 1,6 milions d’euros, IVA exclòs, el servei de la seua plataforma OTT ha acabat deserta després que cap de les tres empreses presentades superara els requisits mínims exigits als equips professionals proposats per a executar el contracte. El valencià i l’anglés apareixen de manera reiterada entre els motius que han deixat fora les tres candidatures, encara que l’informe tècnic també detecta en alguns perfils incompliments relacionats amb la titulació o la formació requerida.
El resultat deixa sense adjudicatari un dels contractes tecnològics rellevants de la nova Corporació Audiovisual (CACVSA) i obri interrogants sobre el mateix disseny d’una licitació que reunia en un únic expedient la plataforma tecnològica i els serveis necessaris per operar-la.
El pressupost base ascendia a 1.600.000 euros sense IVA i 1.936.000 euros amb impostos, per a una duració inicial de 24 mesos, amb la possibilitat de dues pròrrogues de dotze mesos cadascuna.
A la licitació es van presentar Crosspoint SAU, Flumotion Services SA i Tyris TV SL. Les tres han acabat excloses després de l’anàlisi de la documentació presentada per acreditar els perfils professionals que havien de formar l’equip d’operació de la plataforma.
Tres empreses i cap supera els mínims
L’informe tècnic és especialment significatiu perquè la valoració ni tan sols arriba a entrar en els aspectes qualitatius de les tres propostes. Abans d’analitzar-los, els tècnics comproven si els equips humans compleixen els requisits mínims i obligatoris fixats en el plec. I les tres empreses fallen en aquesta primera barrera.
En el cas de Crosspoint, l’informe detecta problemes en diversos perfils. Un dels gestors de continguts presenta una titulació que no correspon a la formació mínima requerida i declara un nivell de valencià inferior al mínim exigit; un segon gestor no acredita documentalment el nivell de valencià. Un dels dissenyadors de portades i navegació tampoc acredita el nivell requerit i, en un perfil de tècnic multimèdia, a més d’una titulació que no es correspon amb la requerida, consta un nivell d’anglés inferior al mínim.
Els incompliments són encara més nombrosos en la documentació aportada per Flumotion Services. L’empresa no acredita els nivells requerits de valencià i anglés en el perfil de productor; presenta problemes de formació i acreditació lingüística en els gestors de continguts, i diferents dissenyadors i tècnics multimèdia tampoc acrediten els nivells de valencià o anglés exigits.
En alguns casos, la documentació presentada indicava que el valencià era la llengua materna o nativa del professional. Això, però, no era suficient per superar el requisit.
El plec establia que els coneixements lingüístics exigits havien d’acreditar-se mitjançant els corresponents certificats oficials. L’informe tècnic remarca expressament que declarar una llengua com a materna o manifestar un determinat nivell sense aportar l’acreditació documental prevista no permet considerar complida una exigència que té caràcter mínim i obligatori.
Una situació semblant es produeix amb Tyris TV. L’informe assenyala, entre altres deficiències, que el productor declara el valencià com a llengua nativa però no aporta el certificat oficial requerit i tampoc acredita el nivell d’anglés. En altres perfils apareixen problemes de titulació i nivells d’anglés inferiors als exigits.
El resultat és el mateix per a les tres: en detectar-se incompliments dels requisits mínims de l’equip d’operació, no procedeix continuar valorant la resta de l’oferta i es proposa l’exclusió. Finalment, el procediment queda desert.
El debat sobre el valencià
El desenllaç presenta una paradoxa especialment significativa per a la radiotelevisió pública valenciana: una part substancial dels incompliments que impedeixen adjudicar el servei està relacionada precisament amb l’acreditació del coneixement del valencià, juntament amb l’anglés.
No significa, però, que les empreses proposaren necessàriament professionals que no saberen valencià. En alguns expedients consta explícitament com a llengua materna. El problema administratiu és diferent: no van acreditar mitjançant els certificats oficials exigits que posseïen el nivell establit en els plecs.
Aquesta diferència és rellevant. La documentació no permet concloure que els professionals no parlaren valencià o anglés, sinó que les empreses no van demostrar en la forma exigida per la licitació que complien els nivells mínims obligatoris. I, com que es tractava de requisits mínims, la falta d’acreditació comportava l’exclusió abans de valorar la qualitat global de la proposta.
Per què externalitzar aquests llocs?
El fracàs del procediment ha reobert, a més, el debat sobre el model escollit per À Punt per gestionar la plataforma. Fonts sindicals consultades per Diari La Veu defensen que les funcions professionals necessàries per al funcionament ordinari de l’OTT haurien de correspondre a llocs de plantilla, coberts a través de les borses de treball, perquè consideren que es tracta de tasques estructurals de la radiotelevisió pública.
L’expedient parteix, en canvi, d’un informe d’insuficiència de mitjans amb el qual la Corporació justifica que no disposa dels recursos materials i personals necessaris per assumir el servei amb mitjans propis i, per tant, opta per acudir al mercat.
La qüestió no és menor. L’OTT és la infraestructura que permet distribuir els continguts audiovisuals a través d’internet i constitueix una peça cada vegada més central en qualsevol mitjà audiovisual, especialment davant el canvi dels hàbits de consum i el creixement del vídeo a la carta. La decisió d’externalitzar no afecta, per tant, una necessitat puntual, sinó un servei vinculat directament a la distribució digital dels continguts d’À Punt.
Un únic contracte per a tecnologia i servei
Un expert de l’administració valenciana consultat per Diari La Veu posa el focus en un altre aspecte: el mateix disseny del concurs. Li resulta “sorprenent combinar en un mateix contracte el subministrament de equipament tecnològic amb la prestació i explotació del servei”, especialment en un mercat tan especialitzat com l’audiovisual.
La documentació de la licitació mostra que À Punt va optar expressament per no dividir el contracte en lots. La Corporació justifica aquesta decisió perquè considera que es tracta d’un servei unificat dins d’un mateix entorn tecnològic i que fragmentar-lo entre diversos contractistes podria dificultar la coordinació i comprometre la correcta integració dels serveis.
L’expert no qüestiona la legalitat d’aquesta decisió, però considera que una fórmula d’aquest tipus hauria de garantir prèviament que existeix prou mercat per a generar una concurrència competitiva real.
En aquest sentit, apunta a la utilitat d’una consulta preliminar al mercat que permeta conéixer les alternatives existents abans de definir una licitació amb unes exigències tecnològiques, professionals i lingüístiques tan específiques.
“Garantir la lliure concurrència”
La combinació és particularment complexa en una radiotelevisió pública que ha de garantir la prestació del servei en valencià. “La combinació d’una elevada especialització tècnica amb uns requisits lingüístics i operatius específics pot fer aconsellable valorar la prestació del servei amb personal propi, integrat en la RPT, davant de la seua externalització”, assenyala l’expert consultat.
La seua reflexió coincideix en aquest punt, encara que des d’una perspectiva diferent, amb la reivindicació sindical de cobrir aquestes funcions amb personal propi.
L’expert evita pronunciar-se sobre si la contractació externa dels perfils és jurídicament adequada i adverteix que aquesta decisió pot respondre a condicionants polítics, pressupostaris o normatius. Sí que considera essencial, però, que una vegada s’opta pel mercat privat, els plecs no incorporen requisits tècnics, econòmics o organitzatius que, sense una justificació objectiva, restringisquen innecessàriament el nombre de possibles licitadors. “No es tracta únicament que la licitació siga formalment oberta, sinó que les seues condicions permeten una competència efectiva”, sosté.
