El director general d’À Punt, Francisco Aura, ha negat aquest dijous que hi haja manipulació informativa en la radiotelevisió pública valenciana i ha descartat dimitir, com li reclamen PSPV i Compromís. Ho ha fet durant la compareixença en la comissió de l’Espai Audiovisual de Les Corts, marcada per les crítiques a la gestió de la cadena i per la polèmica recent per l’emissió de programes adquirits a Telemadrid.
Aura ha dit que À Punt “no manipula” i ha assegurat que la “pluralitat i l’obertura informativa” dels mitjans públics es poden “acreditar amb dades” davant les “impressions interessades”.
La defensa del director general, però, arriba després que les acusacions sobre la línia informativa de la cadena no hagen partit únicament dels partits de l’oposició. El Consell d’Informatius d’À Punt ha denunciat públicament ingerències polítiques i ha acusat el PP d’intentar convertir la radiotelevisió pública en el seu “terminal mediàtic de cara a la campanya electoral”. També treballadors de la cadena han denunciat casos de “manipulació” i notícies “al dictat”.
És en aquest context que Aura atribueix les crítiques del PSPV i Compromís a la construcció d’un “relat” que considera “difícil de sostindre”. “És difícil sostindre que se silencia l’oposició”, ha afirmat el director general, abans d’afegir que “totes les veus i sensibilitats tenen cabuda”.
Francisco Aura: “À Punt atraviesa una etapa de transparencia, pluralidad y apertura informativa”.
— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) September 24, 2026
No sé ni què dir. pic.twitter.com/9sgMLVvilC
“Errada del control editorial”
La compareixença també ha estat inevitablement marcada per Sopa de letras, el concurs adquirit a Telemadrid que À Punt va estrenar el 14 de setembre i va retirar temporalment només un dia després.
El programa va arribar a la pantalla valenciana sense adaptar i mantenint referències directes a Madrid, incloent-hi una salutació del presentador als espectadors de la “tele de todos los madrileños”. La direcció d’À Punt va atribuir inicialment l’episodi a un error de programació.
Aura ha admés ara davant Les Corts que es va produir una “errada del control editorial”, però ha rebutjat que l’episodi pose en qüestió l’estratègia de la cadena. “Una errada puntual no invalida el model de programació”, ha argumentat.
El cas, tanmateix, ha provocat preguntes parlamentàries sobre el cost de l’adquisició del programa, les condicions del contracte, el procediment utilitzat i l’existència d’una possible clàusula de rescissió. El PSPV també ha preguntat si À Punt havia rebut alguna proposta per a adaptar el format al valencià abans d’emetre’l.
Vaja, @BernarGM i @josertomasro, els tuits sobre els continguts de ‘Sopa de Letras’ no els va veure. “Va fallar el control editorial”, ha dit Aura. pic.twitter.com/cKWSqCpvZz
— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) September 24, 2026
Presència del valencià
Una altra de les qüestions centrals de la compareixença ha sigut la presència del valencià. Aura ha assegurat que el 90% de la programació actual d’À Punt s’emet en llengua pròpia. La dada és l’argument amb què la direcció intenta respondre a les crítiques per la incorporació de continguts en castellà procedents d’altres televisions autonòmiques. La polèmica de Sopa de letras, però, ha evidenciat també els riscos d’aquesta política de compra i intercanvi de programes quan els continguts arriben a la pantalla sense una adaptació lingüística i editorial prèvia. Tot i l’episodi, Aura ha defensat continuar buscant “sinergies” amb la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (Forta) i altres televisions públiques territorials.
La defensa del percentatge global de programació en valencià tampoc resol el debat sobre quin paper ha de tindre la llengua pròpia en cadascuna de les franges, formats i continguts d’una radiotelevisió pública creada, entre altres funcions, per a contribuir a la normalització lingüística.
“Continuarem emetent bous sense demanar perdó”
Aura també ha deixat clara la seua intenció de mantindre les retransmissions d’actes taurins. El director general ha justificat la decisió pel “suport incontestable” que, segons ha afirmat, aquestes emissions obtenen entre l’audiència. “Continuarem emetent-ne sense demanar perdó”, ha garantit.
La contundència de l’expressió evidencia que la nova direcció no preveu revisar aquesta aposta, malgrat la controvèrsia política i social que acompanya la presència dels espectacles taurins en una televisió pública.
Vaja, @BernarGM i @josertomasro, els tuits sobre els continguts de ‘Sopa de Letras’ no els va veure. “Va fallar el control editorial”, ha dit Aura. pic.twitter.com/cKWSqCpvZz
— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) September 24, 2026
Les audiències com a defensa de la gestió
Davant les crítiques, Aura ha recorregut també a les xifres d’audiència i consum. Segons les dades exposades pel director general, À Punt ha arribat enguany a més de quatre milions de valencians i manté una quota de pantalla del 3%. En la ràdio, ha assegurat que l’audiència ha passat dels 13.000 als 44.000 oients, mentre que els diferents perfils de la corporació en les xarxes socials acumulen més d’1,5 milions de seguidors.
Aura també ha anunciat que la corporació treballa per adquirir una nova seu a Alacant i preparar una nova sèrie de ficció. En l’àmbit de la producció audiovisual, ha assegurat que s’ha incrementat l’activitat del sector amb “un 50% més de producció i un increment de la despesa del 16%”.
La qüestió que queda oberta després de la compareixença és que el debat sobre una radiotelevisió pública inclou també la independència editorial, el pluralisme, el model lingüístic i la funció de servei públic.
I és precisament en aquests terrenys on les afirmacions d’Aura conviuen ara amb les denúncies procedents de dins de la corporació i amb episodis com el de Sopa de letras, que la mateixa direcció ha acabat reconeixent com una “errada del control editorial”.
