Tobies Grimaltos
Jo no sé si és per allò de la moral judeocristiana en la qual hem estat educats, però portem el pecat en el moll dels ossos. L’únic que canvia és el catàleg dels pecats.
Ara, pràcticament tots són contra el cos, contra la seua aparença o la seua salut. Si prens massa sal o massa sucre, si menges massa greix, si avui no has caminat prou i no has fet els milers de passos que devies, si per què no t’apuntes al gimnàs. Avui mateix esmorzava amb un parell d’amics i, justament, el tema era la ingesta de proteïnes i la proporció entre elles i els hidrats de carboni. La conversa s’ha allargat i el smart whatch d’un d’ells li ha recordat que ja feia massa estona que no caminava. Damunt s’havia permés el luxe de menjar botifarra: almenys dos pecats.
Està bé cuidar-se, el que no cal és convertir-ho en obsessió. Estar sempre amb la mala consciència de la transgressió. No sé si aquestes persones tan meticuloses i amb controls tan estrictes viuran més, el que és segur és que se’ls farà més llarg.
Salvador Vendrell
Dante, que de pecats en sabia un fum, va ordenar l’Infern per cercles segons la gravetat de les faltes. La luxúria i la gola, que nosaltres potser posaríem entre els pecats més divertits, ocupen els cercles de dalt: encara hi ha temps per a arribar als grossos.
Nosaltres, que sempre hem tingut més sentit comú que els teòlegs, ho hem resumit millor: El nostre Diccionari Normatiu ho diu de manera senzilla: “Dels pecats del piu, el Nostre Senyor se’n riu”; i “els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona”.
La veritat és que en la confessió -quan ens confessàvem de menuts- el senyor rector es conformava que diguérem: “He comès actes impurs”. Llevat d’algun rector depravat que volia que especificàrem. Encara com l’edat de confessar-me actes impurs em pillà a Sueca on podia triar de parròquia i de rector.
