Salvador Vendrell
Manolo Molins em contesta per WhatsApp després de llegir la nostra definició de “Calor”: “Jo no suporte la calor. A més, tinc al·lèrgia solar. Quan alguns em diuen que soc un vampir perquè no m’agrada eixir de dia amb el sol, no tinc més remei que recordar-los que ja he patit dues insolacions brutals i que la meua pell no està per a bromes. I menys ara, amb aquestes calorades i el sol tan punyent. Salut.”
Li conteste que, si ell és un vampir, potser és el que ha entrat en casa d’un amic aquesta nit. A les dues del matí, la seua dona l’ha despertat amb un crit que quasi el mata de l’ensurt. Era un vampir en forma de rateta penada que volava d’un costat a l’altre sense trobar l’eixida. El meu amic, que no vol que diga el seu nom, ha dit a la seua dona que el ratpenat era amic del nostre regne, del nostre rei Jaume I, però ella no atenia arguments i no volia dormir si no treien de casa l’animalet. El meu amic li ha dit a la dona que es gitara a l’habitació del fill, que no és a casa, i que li posaria una creu a la porta i una rastellera d’alls. Després, s’ha gitat amb totes les finestres obertes i, com que l’animalet no trobava l’eixida, finalment, el meu amic, s’ha adormit. De bon matí, no l’ha trobat, però no sap qui li ha dit a la seua dona que els ratpenats s’amaguen en les cortines i la dona s’ha tornat a tancar a l’habitació del fill, amb els alls i la creu. “Ja veurem quan ix”, m’ha dit el meu amic.
Tobies Grimaltos
Si és pel que diu Manolo Molins, crec que prompte serem molts els vampirs. Perquè, com diuen per ací i a causa del maleït canvi climàtic, eixir de casa de dia a l’estiu, valdrà un bitllet. Però, deixant això de banda, volia contar-vos la meua experiència al castell de Dràcula.
L’any 2012 vaig anar a un congrés a Bucarest. L’organització del congrés oferia una excursió que incloïa una visita al castell esmentat, a Transsilvània. El Dràcula de Bram Stoker diuen que està inspirat en Vlad III, conegut com l’Empalador, i se suposa que aquest és el castell on l’esmentat príncep havia viscut. Doncs, mira com són les coses: resulta que el tal Vlad només havia servit molt parcialment d’inspiració per a la novel·la, que no havia sigut príncep de Transsilvània, com el famós vampir, sinó de Valàquia i no hi ha proves que visquera en aquell castell de Bran. Per si no fora prou, jo no sé si és perquè era estiu i que segurament no ens ho ensenyaren tot, però jo no vaig trobar aquell castell ni tenebrós ni molt menys aterridor. Que queda de vampirisme allà, que el xuclaven tot el misteri que havies imaginat i, pel que he sabut després, també bastants diners si volies veure-ho tot. Total: un parc temàtic dels que s’estilen tant i un dels llocs més turístics de Romania. Ara, l’edifici té el seu encant.
