S’anomenen PDIxValencià (PDI són les sigles de Personal Docent i Investigador, que és el nom oficial dels docents universitaris) i estan fent història. En una universitat tradicionalment tan reàcia als moviments reivindicatius en general i al valencianisme en particular com és la Universitat Politècnica de València (UPV), han aconseguit, gràcies a una campanya de formigueta, departament per departament, reunir més de 300 signatures en suport a un manifest dirigit a l’equip rectoral per tal que es milloren les xifres d’oferta lectiva en valencià. A aquesta xifra, que suposa un 11% del total del professorat de la UPV, s’ha arribat només en una campanya de correus electrònics i aproximadament a dos terceres parts dels departaments, per la qual cosa els promotors calculen que els pròxims dies encara poden augmentar. A més, ha destacat Ximo Arlandis, professor d’Informàtica de Sistemes que ha actuat com a portaveu, “s’ha consolidat un grup permanent de PDIxValencià que ja compta amb més de 80 adherits i que està creixent ràpidament”, i destaca que “aquesta campanya només és l’inici d’un treball de llarg abast” i fins i tot no descarten estendre’s a altres universitats, a més d’establir ponts amb l’alumnat per “sumar aliances”.
Valencià en retrocés
La campanya va començar a idear-se a partir d’un estudi encarregat pel Vicerrectorat de Qualitat i Llengües sobre la presència real del valencià a la UPV. Oficialment, les classes impartides en aquesta llengua són un 6,3% del total, amb diferències notables entre escoles -n’hi ha tres que no ofereixen ni una sola assignatura en valencià- i amb “una davallada suau però contínua”, ja que el 2010, aquesta xifra se situava en el 9,1%.
La xifra d’oferta en valencià és fins i tot inferior a la d’anglés, que arriba al 8%, mentre que la de castellà frega el 85%.
Aquesta, però, ni tan sols és la realitat. Segons l’estudi citat, fins a un 55% de les assignatures que s’ofereixen en valencià, de forma real s’acaben impartint en castellà, el que deixa la docència en valencià real al voltant del 3% del total. “Pràcticament és la desaparició absoluta, a pitjor no podem anar”, ha assenyalat en la presentació de la campanya el doctor en Física Aplicada, Ruben Picó, qui ha denunciat que la UPV siga un “agent minoritzador del valencià”, sobretot en els campus de Gandia i Alcoi, on la majoria de població és valencianoparlant. “Tenim milers d’alumnes que han cursat tota l’educació obligatòria i el batxillerat en valencià i quan arriben a la UPV es veuen obligats a fer-ho en castellà”.
Aquesta situació, a més, han destacat des de la campanya, no té una explicació per les demandes dels alumnes -un 40% dels quals es matriculen en valencià com a primera o segona preferència- ni tampoc la formació del professorat, un 40% dels quals han impartit alguna volta alguna assignatura en valencià. Tampoc el context sociolingüístic justificaria aquesta discriminació ja que, han recordat, la veïna Universitat de València ofereix fins a un 40% de les assignatures en la nostra llengua. “La gestió i la voluntat dels diferents equips rectorals, així com les direccions de les diferents escoles, és la que explica la situació”, ha emfatitzat Arlandis.
Demandes senzilles
El manifest presentat per PDIxValencià es pot resumir en dues demandes principals. La primera que l’oferta d’assignatures en valencià s’incremente progressivament fins a acostar-se a 40% de la demanda en les matrícules. La segona que es done un suport institucional per fer efectiva la catalogació lingüística de les assignatures i que no es puga canviar l’idioma de la docència siga per interés del professor o per pressions d’alguns alumnes. “La principal motivació a l’hora d’escollir una assignatura és l’horari i, si el valencià no els va bé, ja pressionaran per canviar-ho, i aquesta és una realitat que no pot continuar així”, han remarcat des de PDIxValencià.
