Docents en Lluita ha presentat un informe en què denuncia que el 85% dels tribunals de les oposicions de Secundària del 2025 que van participar en el seu qüestionari encara no havia cobrat les retribucions corresponents en el moment en què es van recollir les dades, entre juliol i setembre d’enguany. El col·lectiu contraposa aquests retards a la rapidesa amb què, remarca, la Conselleria d’Educació, encapçalada per Carmen Ortí, aplica els descomptes salarials derivats de les jornades de vaga.
“Si l’Administració disposa dels mecanismes per executar immediatament els descomptes salarials, per què no disposa dels mateixos mecanismes per a pagar una feina extraordinària, obligatòria i ja feta?”, pregunta l’organització en l’informe que ha fet públic sobre les condicions en què van treballar els tribunals.
L’estudi s’ha elaborat a partir de les respostes de 100 tribunals de les oposicions del 2025 i analitza aspectes com ara les condicions laborals, els recursos disponibles, les despeses assumides pel professorat i la coordinació administrativa.
El col·lectiu ha subratllat que “hi ha una dada que resulta especialment difícil d’explicar”: “La Conselleria afirma que els pagaments requereixen revisar actes i dietes tribunal per tribunal i que, al setembre del 2026, havia cobrat el 65 % dels tribunals de Secundària del 2025”. Tanmateix, Docents en Lluita assenyala que totes dues dades evidencien que més d’un any després una part del professorat continua esperant el pagament.
Diners de la butxaca i ordinadors particulars
Els impagaments són només una de les deficiències que recull el qüestionari. Dels cent tribunals participants, 69 asseguren haver treballat amb temperatures superiors als 27 graus; 61 van haver d’avançar diners propis; 44 van utilitzar ordinadors o altres dispositius personals; 21 van detectar errors en fulls de serveis o documentació administrativa, i 46 van tindre problemes per a compatibilitzar aquesta tasca amb la docència ordinària.
L’informe recull testimonis que descriuen situacions especialment complicades durant el desenvolupament de les proves. “A 32 °C vaig patir un colp de calor durant una defensa. A les 8.30 h ja estàvem a eixa temperatura. Només hi havia dos ventiladors”, relata un dels participants.
Docents en Lluita també ha denunciat que durant el procés es van comunicar concrecions dels criteris de correcció, una pràctica que considera problemàtica en unes proves selectives en què “les regles d’avaluació haurien d’estar establides abans de començar les correccions”.
“Quan tens desenes de tribunals denunciant problemes diferents, però relacionats, ja no és una anècdota. És un model de treball que necessita ser revisat”, conclou l’informe.
L’alerta per les oposicions de Mestres del 2026
El col·lectiu ha aprofitat les dades del 2025 per a analitzar també el pròxim procés d’oposicions de Mestres del 2026. La principal advertència és que un canvi de calendari no implica necessàriament una modificació del model ni resol les deficiències detectades.
Un dels aspectes que més preocupa l’organització és la càrrega de treball. Segons els seus càlculs, en el procés del 2026 hi haurà una mitjana aproximada de 218 aspirants per tribunal, davant dels aproximadament 43 que pren com a referència en Secundària. Això suposaria multiplicar per cinc la càrrega.
Cada tribunal podria afrontar unes 436 proves escrites, a les quals caldria afegir les defenses, la valoració de mèrits, les reclamacions i la resta d’actuacions. Docents en Lluita calcula que es podrien superar les 500 actuacions individuals d’avaluació per tribunal.
L’organització considera que aquesta acumulació pot augmentar el risc d’errors i dificultar la deliberació col·lectiva i l’homogeneïtzació de les qualificacions. També alerta sobre els desplaçaments, la distribució territorial de les seus, la disponibilitat de recursos informàtics i les garanties de transparència i imparcialitat.
“Canviar maig i juny per setembre no resol, per si mateix, cap d’aquestes qüestions”, remarca.
“No volem un model nou més precari”
Davant aquesta situació, Docents en Lluita reclama el pagament immediat i garantit de les retribucions pendents dels tribunals del 2025, així com una remuneració extraordinària coneguda amb antelació i proporcional a la càrrega de treball assumida.
El col·lectiu demana igualment incrementar el nombre de tribunals per limitar el volum d’aspirants, proporcionar recursos materials i informàtics oficials, publicar els criteris i les rúbriques abans de les proves i establir un calendari que tinga en compte el temps real necessari per desenvolupar cada fase.
Entre les propostes també figuren mecanismes de doble revisió i detecció d’errors quan la càrrega de treball ho requerisca. “No volem que la resposta a les deficiències siga exigir més esforç al professorat”, afirma l’organització.
La reivindicació acaba tornant al problema que ha motivat la denúncia: els retards en les retribucions. Docents en Lluita exigeix “una Administració que no tarde més d’un any a pagar una feina que ella mateixa ha ordenat i que, en canvi, sí que sap activar immediatament els circuits quan toca descomptar la vaga”.
