Accent Obert publica l’Informe Galàxia, una diagnosi de la presència de versions en valencià de les ferramentes digitals més utilitzades d’internet. L’estudi ha analitzat 342 eines web en 11 àmbits i 70 usos digitals diferents. Són aplicacions que es fan servir des del navegador web, majoritàriament gratuïtes; l’anàlisi no inclou aplicacions dissenyades exclusivament per a mòbil ni el programari descarregable. La conclusió és que el valencià ja és present en el 42% dels usos digitals quotidians: una posició “millor del que sovint es percep, però encara lluny d’una vida digital plenament en català”, avisen des de l’entitat.
“Defensar la nostra manera de ser en digital exigeix, abans que res, saber amb precisió on som”, afirma Genís Roca, president d’Accent Obert. “Avui podem afirmar que el català cobreix aproximadament el 42% dels usos digitals quotidians. Anem pel bon camí, però cal avançar més de pressa.”
Galàxia, un any reunint les eines digitals en valencià
Des del juliol del 2025, Accent Obert i Softcatalà impulsen Galàxia (galàxia.cat), un directori gratuït i obert d’eines digitals que funcionen en valencià des del navegador web. Aquestes se seleccionen amb criteris de qualitat, seguretat, privadesa i utilitat, i s’organitzen per àmbits i col·leccions temàtiques. Gràcies a les aportacions de la comunitat des de la seva creació, el directori ha passat de les 250 eines amb què va començar a més de 650 en un breu espai de temps. L’objectiu final és ajudar persones, empreses, entitats i administracions a trobar instruments digitals sense haver de renunciar a la seva llengua.
L’informe és el resultat d’un any de feina i vol, a banda de mostrar tot el que ja existeix en valencià, també identificar què hi falta. Així, per a cada activitat digital (enviar un correu, escoltar música, buscar faena…), l’informe ha identificat les cinc ferramentes més utilitzades fins a un total de 342 i ha comprovat si disposen de versió en català. Com més gent fa servir una aplicació, més pesa en el resultat. Després s’ha fet la mitjana dels 11 àmbits en què s’ha dividit l’activitat digital fins arribar al percentatge d’un 42% dels usos digitals quotidians que es poden fer en valencià.
Una xifra que conviu amb una altra: només 99 de les 342 eines analitzades tenen la interfície en valencià. Aquesta diferència s’explica perquè algunes de les més utilitzades del món, com ara Google, WhatsApp, Canva o Microsoft Office, sí que tenen la versió en la nostra llengua.
Quins són els àmbits més normalitzats?
Segons les conclusions de l’estudi, ja es pot vida digital en valencià amb normalitat en tres àmbits: mapes, mobilitat i viatges (amb un 77% de l’activitat en aquesta llengua), comunicació digital (72%) i productivitat (52%). Gmail, WhatsApp, Google Maps o Microsoft Office funcionen plenament en valencià.
En cinc àmbits més, hi ha possibilitats àmplies però encara hi ha amb mancances importants, com és el cas de comerç i serveis (47%), entreteniment (41%), educació (40%), utilitats digitals (39%) i coneixement i referència (37%).
Finalment, un dels àmbits amb més mancances és la intel·ligència artificial (29%), on si bé podem interactuar en valencià amb pràcticament tots els xatbots, i fins i tot alguns permeten fer-ho amb la veu, no es disposa d’assistents de codi IA ni d’eines específiques de programació no-code com ara Lovable. Es fan notar també les mancances en la creació de contingut (19%), on Canva sí que té la versió traduïda, però CapCut no, i en la salut i l’esport (8%), un sector dominat per aplicacions exclusivament mòbils i que queden fora de l’objecte d’aquest informe.
La dada més rellevant és que molts d’aquests buits es troben en plataformes que ja tradueixen a llengües amb un nombre de parlants similar al del valencià (uns 10 milions), com el txec, el finès o el danès. És el cas de LinkedIn, CapCut, Duolingo, Reddit i Instagram. En aquests casos no hi ha cap impediment tècnic: afegir la nostra llengua depèn de les prioritats de cada empresa.
LinkedIn és el buit amb més impacte, perquè concentra el 81% de l’ús dels portals d’ocupació, mentre que Duolingo és un cas paradigmàtic, perquè, tot i ser una plataforma per aprendre idiomes i on es pot aprendre el català des de les interfícies en múltiples idiomes, no disposa de versió en aquesta llengua ni permet interactuar-hi per aprendre altres llengües.
Una eina per fer avançar el valencià digital
Les dades de l’informe orienten la feina d’Accent Obert, que des de la seva fundació treballa perquè “viure plenament en català sigui possible en el 100% de la vida digital”. Però també estan al servei de totes les institucions i entitats que treballen per la promoció lingüística, dins i fora de l’entorn digital.
“La incidència -avisen des de l’entitat- ja ha donat fruits: plataformes com Spotify o TikTok han incorporat el valencià i l’han posat a l’abast de milions d’usuaris. És el camí perquè les que encara no l’ofereixen també ho facin”.
“Les dades d’aquest informe només adquiriran tot el seu valor en la mesura que ajudin diferents actors a compartir diagnòstics, coordinar i multiplicar esforços”, afegeix Roca.
