Les xarxes socials s’han convertit en un dels espais decisius per al present i el futur del valencià. TikTok, Instagram i altres plataformes digitals no només permeten que la llengua arribe a les generacions més joves, sinó que creen nous àmbits d’ús, comunitats de parlants i referents que contribueixen a augmentar-ne la visibilitat i el prestigi social.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Social Media Use and Practices of Young Speakers of Endangered and Minoritised Languages, que analitza l’ús de les xarxes entre parlants joves de llengües minoritzades i amenaçades d’Europa. El treball estudia, entre altres casos, el català-valencià, el basc, el gal·lés, el frisó, el gallec, l’irlandés, l’aragonés, el bretó i el sami, i incorpora una enquesta a creadors de contingut feta en cooperació amb ELEN i Fosterlang.
L’estudi assenyala que les plataformes digitals han obert oportunitats sense precedents perquè aquestes llengües siguen utilitzades en àmbits que van des de l’entreteniment fins a l’actualitat, la política, l’esport, l’humor o la cultura. Tanmateix, adverteix que continuen existint importants desigualtats derivades del predomini de les llengües majoritàries, les limitacions tecnològiques, els algoritmes, els prejudicis lingüístics i la falta de recursos.
El valencià també busca el seu espai a TikTok i Instagram
El País Valencià apareix directament representat en l’estudi a través de creadors de contingut en valencià. Un dels testimonis recollits és el del periodista i creador Pau Guzmán, que explica que produeix principalment vídeos sobre actualitat política, qüestions socials, llengua i cultura per a TikTok i Instagram.
Guzmán explica que va començar a crear continguts davant “la manca de referents que tractaren l’actualitat en valencià” i amb la voluntat de demostrar que “el valencià és una llengua vàlida per a qualsevol tema”. La major part de la seua audiència, segons assenyala, té entre 18 i 35 anys i procedeix principalment del País Valencià, encara que també compta amb públic de Catalunya i les Illes Balears.
El testimoni posa damunt la taula una de les contradiccions amb què es troben els creadors valencianoparlants. Fer contingut en valencià redueix potencialment l’abast respecte del castellà, però, al mateix temps, afavoreix la creació d’una comunitat “molt fidel i implicada”.
Entre els principals problemes, Guzmán assenyala “la falta de suport, la menor visibilitat dels algoritmes i alguns comentaris discriminatoris”. També reclama “més ajudes, recursos, formació i suport específic per als creadors en valencià”.
“Que no tinguen por de crear en valencià”
L’informe també mostra l’impacte que aquests nous referents poden tindre sobre altres parlants. Guzmán assegura que diverses persones li han explicat que, després de veure els seus vídeos, han començat a consumir més contingut en valencià o fins i tot s’han animat a crear-ne.
Per això, el seu consell als joves que es plantegen fer el pas és directe: “Que no tinguen por de crear en valencià. La llengua és un valor afegit”.
El creador considera que el prestigi del valencià està millorant en els entorns digitals, encara que persisteixen les desigualtats respecte de les llengües majoritàries. També explica que ha rebut comentaris que li demanaven que parlara en castellà o que criticaven directament l’ús del valencià.
Malgrat això, considera que crear en valencià reforça la identitat i el sentiment de pertinença i reivindica la responsabilitat dels nous comunicadors digitals: “Els creadors digitals tenim un paper important en la normalització del valencià i en garantir-ne la presència a internet”.
Blanca Trull: normalitzar la llengua sense parlar necessàriament de llengua
L’experiència valenciana també està present en les reflexions de Blanca Trull, coautora de l’estudi i creadora de contingut en valencià. Trull explica que començar a publicar en aquesta llengua no va respondre inicialment a una estratègia d’activisme lingüístic, sinó a una decisió natural: era la llengua en què pensava i amb què se sentia més còmoda per comunicar-se.
Aquesta experiència porta l’estudi a una conclusió especialment significativa: la normalització digital no passa necessàriament per crear continguts sobre la llengua, sinó per crear continguts en la llengua.
Parlar en valencià de política, actualitat, cultura, moda, esport, humor o qualsevol altra qüestió quotidiana permet mostrar que la llengua pot ocupar els mateixos espais comunicatius que les llengües majoritàries. L’estudi considera, de fet, que la normalització resulta més efectiva quan les llengües minoritzades s’utilitzen amb naturalitat en tota mena de continguts.
Trull també coincideix que treballar en una llengua minoritzada pot limitar quantitativament l’audiència potencial, però considera que aquesta limitació es compensa amb una relació més estreta amb el públic: més interacció, participació i sentiment de comunitat.
Els algoritmes també condicionen la llengua
L’informe situa una part del problema més enllà dels mateixos parlants. Els sistemes de recomanació de les grans plataformes tendeixen a afavorir les llengües dominants, fet que deixa els creadors de llengües minoritzades en una situació de desavantatge per arribar al públic potencial.
A això s’afegeixen mancances tecnològiques com la disponibilitat desigual de correctors, sistemes de reconeixement de veu, eines de traducció, teclats o altres recursos digitals. L’estudi reclama a les plataformes que milloren la detecció de les llengües minoritzades, els sistemes de recomanació, les interfícies, les eines de traducció i la moderació dels continguts per protegir els parlants davant l’assetjament lingüístic.
També reclama als governs finançament per desenvolupar intel·ligència artificial, traducció automàtica, reconeixement de veu, correctors i sistemes de conversió de text a veu per a les llengües amb menys recursos digitals, així com programes específics d’ajudes als creadors.
Els creadors, nous agents de normalització
Una de les conclusions centrals del treball és precisament la necessitat de reconéixer els creadors digitals com a agents de normalització lingüística. L’informe considera que la seua funció va molt més enllà de l’entreteniment: creen nous espais d’ús, articulen comunitats digitals, proporcionen referents als més joves i contribueixen a incrementar la visibilitat i el prestigi social de les llengües.
Per això, planteja que les polítiques lingüístiques incorporen els creadors com a actors estratègics i que s’establisquen mecanismes estables de col·laboració, finançament i professionalització.
La conclusió de l’estudi és que la supervivència de les llengües minoritzades en l’era digital ja no depén únicament de conservar-les, sinó de la capacitat de les noves generacions per incorporar-les als espais socials, culturals i tecnològics de la vida contemporània. Les xarxes, en aquest sentit, s’han convertit en un nou territori lingüístic: el lloc on una part important de la joventut parla, s’informa, s’entreté, crea comunitat i construeix els seus referents.
