Ramon Miñano es disposava a demanar el seu habitual café amb llet de soia. Això no obstant, el cambrer que es trobava en eixe moment no entenia el valencià. Pel que ha pogut saber aquest mitjà de comunicació es tracta d’una persona nouvinguda i que fa poc que regenta el local. No és la primera vegada que li passa una cosa semblant a Ramon en aquest establiment.
Ramon ha escrit el següent missatge a xarxes socials: “Al bar Verbena de Benimaclet no m’han volgut atendre per demanar en valencià un café amb llet tot i intentar donar facilitats al cambrer, li ha semblat una manca de respecte que no ho fera en castellà, ahir al centre de salut d’Alfahuir la mateixa situació, vergonya absoluta.”
La versió del bar
El bar Verbena està prop de la plaça de Benimaclet, a València. En el carrer del Sant Esperit per a ser més concrets. Diari La Veu s’ha posat en contacte amb la gerència. Atén la telefonada Hugo, un dels socis del local. “Tant li costava canviar de llengua? El xic és cubà i no entén el valencià. Nosaltres tenim posats els Zoo i tot. M’agradaria que veiéreu com són les entrevistes de treball, no hi ha cap valencià”, explica.
No obstant això, l’Estatut d’Autonomia empara l’ús de la llengua pròpia del territori de la mateixa manera que la llei d’ensenyament i ús. Els usuaris tenen dret a parlar valencià i a no canviar-ho. Però el treballador no té l’obligació ni de saber-lo ni d’aprendre’l. Un buit que genera conflictes cada vegada més sovint i més amb persones nouvingudes d’altres territoris que ningú els ha explicat que ací hi ha dues llengües oficials. I que tant val una com l’altra.
La setmana que acaba amb aquest fet a Benimaclet suma ja tres casos de discriminació de la nostra llengua. Per una banda, els crits contra una cantant d’una orquestra a Orba per cantar en valencià. Per altra la negació d’atendre una usuària a l’estació d’autobusos de València en la seua cafeteria per parlar valencià i per últim el cas d’una pizzeria amb local a Russafa, València.
