L’eclipsi del 1905 va representar un dels fets científics i socials més destacats de l’època. Els eclipsis no són fenòmens aleatoris, sinó que seguixen un patró i podem predir-los, per això, la comunitat científica internacional sabia que el 30 d’agost del 1905 hi hauria un eclipsi total de Sol a la península Ibèrica i que la banda de totalitat abastaria des de València fins a l’Hospitalet de l’Infant. D’eixa manera, els astrònoms més notables d’arreu del món van preparar-se minuciosament per a recalar a les nostres comarques amb l’objectiu d’estudiar els misteris de l’astre rei.
L’epicentre científic: Alcalà de Xivert i Alcossebre
Triar l’indret d’observació era crucial. Calia situar-se el més prop possible de la línia de centralitat —on la foscor dura més temps—, comptar amb bones vies de comunicació, absència de muntanyes i un oratge favorable. L’astrònom valencià Josep Joaquim Landerer i Climent va assenyalar Alcalà de Xivert i Alcossebre (Baix Maestrat) com els indrets idonis.
Científics reconeguts com Pierre Janssen, Milan Štefánik o el mateix Landerer van instal·lar-se al nord del País Valencià, que durant les setmanes prèvies a l’eclipsi va convertir-se en un formiguer d’expedicions internacionals traginant en vaixells i carros el seu material voluminós i delicat: telescopis, celòstats, espectrògrafs, estacions meteorològiques, càmeres fotogràfiques…
A més d’Alcalà de Xivert i Alcossebre, localitats com Vinaròs, Torreblanca, Catí, Benicàssim, Castelló de la Plana, Sagunt o Portaceli també van acollir comissions científiques internacionals, que es proposaven, entre d’altres, fotografiar la corona solar per a conéixer la composició física i química de l’astre i estudiar-ne la cromosfera i les protuberàncies.
Les recomanacions de la premsa i la febre de la corona
La premsa local es va abocar a divulgar el fenomen. La publicació Heraldo de Castellón del 29 d’agost explicava com protegir la vista mitjançant vidres fumats ennegrits amb la flama d’un misto, una pràctica molt estesa en aquella saó, però que hui sabem que és perillosa perquè no filtra les radiacions ultraviolades ni infraroges del Sol.
De la mateixa manera, la corona solar generava una gran expectació. La premsa donava instruccions per a contemplar-la amb binocles de teatre, com fer-ne dibuixos ràpidament o fotografiar-la durant els pocs minuts de totalitat retirant els vidres protectors de la càmera.
La vivència del 30 d’agost: del desencís a la joia
Al País Valencià, la jornada de l’eclipsi va començar amb incertesa per l’oratge ennuvolat. A Castelló de la Plana, tot i que el cel es desemboirà a mitjan matí i els carrers s’ompliren d’animació, les nuvolades tornaren a aparéixer just després del primer contacte (a les 11:55 h) i van deslluir la contemplació. El desencís del periodista de l’Heraldo de Castellón del 30 d’agost va ser total en vore interrompuda l’observació per les «odiadas nubes de hoy á las que nunca maldeciremos bastante».
En canvi, a la Vall d’Uixó, les cròniques publicades el 2 de setembre en el diari local El Demócrata. Semanario Liberal Democrático narren com els veïns van muntar als paratges més elevats –la Font de l’Anoueret, la Lloma de Penyalba, el Castell, la Font de Cabres i el Cim de Pipa– proveïts de viandes per a passar el dia i de telescopis i vidres fumats per a esguardar l’aplec còsmic. En el moment de la totalitat la joia amerà les ànimes dels vallers, que van poder contemplar la corona solar neta de núvols i dos o tres estreles.
La memòria oral i una coincidència astoradora
Encara hi ha valencians que recorden com els iaios els contaven que de menuts van viure l’eclipsi. Ens expliquen com a migdia va enfosquir i les gallines varen ajocar-se. Mentre les ciutats estaven informades gràcies a la premsa, als pobles menuts la manca de notícies va provocar escenes ben curioses. La memòria oral conserva una anècdota esdevinguda a Traiguera, on dos camperoles que feien la faena al camp i no sabien res del fenomen, en vore que s’apagava el Sol, van arrancar a córrer cap al poble cridant que allò era la fi del món.
Curiosament, si comparem els mapes dels eclipsis de 1905 i 2026, la franja de totalitat fa una trajectòria gairebé idèntica. En un capritx del destí astronòmic, la línia central d’ambdós eclipsis torna a travessar exactament Alcalà de Xivert i Alcossebre 121 anys després.
Bibliografia
Canseco Caballé, Manuel. 2005. Eclipses totales de Sol en Castelló de la Plana 1860 y 1905. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana i Planetari de Castelló.
Casalta i Olivares, Elies. «Com visqueren els valencians l’eclipsi del 30 d’agost de 1905?». El Cresol del País Valencià (blog), 31 de maig de 2026.
