Molt abans que la ciència poguera explicar els eclipsis solars, aquests esdeveniments astronòmics que fascinaven i atemorien alhora, eren interpretats com a senyals del destí. Tot i ser fenòmens poc freqüents i de curta durada, han deixat una empremta profunda arreu del món.
Fa més de noranta anys, el 31 d’agost del 1932, Frida Kahlo i el seu marit, el muralista Diego Rivera, van presenciar aquest espectacle celeste impressionant des del terrat del Detroit Institute of Arts (DIA), durant una estada als Estats Units, on l’eclipsi va ser total a Michigan, Vermont, New Hampshire, Maine i Massachusetts. També es va poder observar al Quebec, al Canadà.
Els murals de Rivera a Detroit
Entre l’abril del 1932 i el març del 1933, Diego Rivera i Frida Kahlo, l’elefant i el colom, van residir a Detroit, una ciutat marcada per l’expansió de la indústria automobilística i pels efectes de la Gran Depressió. Rivera s’hi havia traslladat després de signar, mesos abans, un contracte amb el DIA per a decorar el pati interior del museu, un encàrrec que el consolidaria com a muralista a escala internacional. El projecte era finançat per Edsel Ford, fill del fundador de la Ford Motor Company.
Frida Kahlo va viure a Michigan una etapa ben diferent. La mateixa pintora va explicar que a Detroit la seua trajectòria artística va experimentar un gir important. El 4 de juliol va patir un avortament espontani i malgrat els intents mèdics per salvar la gestació amb repòs absolut, el seu cos no va resistir i va ser ingressada al Henry Ford Hospital. A conseqüència de la pèrdua de Dieguito, que li va generar una depressió, l’artista va experimentar un gran aïllament, desitjava tornar a Mèxic. El dolor físic i psicològic la va impulsar a canalitzar el patiment a través de l’art i va influir decisivament en l’obra posterior, amb peces d’una gran intensitat emocional, centrades en el cos i la identitat.
El dia de l’eclipsi
En aquest context, la parella d’artistes mexicans es van preparar per a presenciar aquest fenomen astronòmic. El 31 d’agost del 1932, a les 20.03.15 hores, la Lluna es va situar entre la Terra i el Sol, provocant un eclipsi total que va projectar la seua ombra sobre el planeta.
Kahlo i Rivera ho van observar embadalits des del DIA, acompanyats per Lucienne Bloch, l’assistent de Rivera; Arthur S. Niendorf, també col·laborador de l’artista, i Jean Wright, l’esposa de l’artista Clifford Wright.
En general, l’estada de la parella a Detroit és considerada un punt d’inflexió en la trajectòria creativa de tots dos: per a Rivera va representar la consolidació del seu muralisme industrial, mentre que per a Kahlo va significar l’enfortiment d’una veu artística íntima i radical que marcaria definitivament el seu llegat.
L’obra mestra inspirada per l’eclipsi solar
A Detroit, després de contemplar el fenomen astronòmic, Frida Kahlo va incorporar a la seua iconografia el dualisme entre el dia i la nit, un element que apareix en Autoretrat a la frontera entre Mèxic i els Estats Units (1932).
Aquest oli sobre metall, de 31 x 35 cm, és considerat una de les principals obres inspirades per aquell eclipsi. El quadre, pintat quan l’artista tenia 25 anys, en un país que anomenava de manera despectiva “Gringolàndia“, reflecteix el conflicte interior de Kahlo entre dues cultures: l’estatunidenca i la mexicana.
Frida s’hi representa dreta, damunt d’una fita fronterera, vestida de color rosa, sostenint una bandera mexicana amb una mà i un cigarret amb l’altra. Al costat mexicà, hi apareixen un temple precolombí en ruïnes, vegetació exuberant, referències a l’art indígena i iconografia asteca. El Sol i la Lluna, que descansa damunt d’un núvol, brillen intensament sobre aquest territori. En canvi, el costat estatunidenc està dominat pels gratacels, la indústria i una fàbrica de Ford amb quatre xemeneies expulsant fum, un núvol tòxic que simbolitza la contaminació industrial. La bandera dels Estats Units s’hi veu enterbolida per la contaminació i la manca de llum. D’altra banda, les arrels blanques de les plantes mexicanes contrasten amb tres grans màquines unides per cables elèctrics negres.
Evidentment, la representació conjunta del Sol i la Lluna del quadre remet directament a l’eclipsi contemplat a Detroit aquell dia d’agost del 1932, i simbolitza la dualitat emocional i cultural que definia Frida Kahlo. Una experiència que, sens dubte, va transformar la seua mirada.
A Detroit, Frida Kahlo va transformar el dolor per la pèrdua del fill i les reflexions sobre el capitalisme en dues obres mestres: Hospital Henry Ford i aquest Autoretrat a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.
