“Onada de calor? quina onada de calor? -pregunta un insigne polític valencià, amb una gruixuda americana posada i la corbata ben apretada al coll- però si jo estic sempre a 16 graus…” Clar, entre el despatx, el cotxe oficial, el dúplex i el xalet de la platja, el senyor no trepitja el carrer des de la campanya electoral del 2023 i no acaba de ser conscient del problema.
Sí. De Traca ha aconseguit infiltrar-se fins al centre de comandament de l’estratègia climàtica de la Generalitat per assegurar-vos que estem en les millors mans. Sí, aquest és un Consell seriós i ha decidit agarrar el bou per les banyes. El caloret no l’enganxarà de sobretaula i ha decidit actuar amb contundència:
“Inundarem de dades als mitjans. Desprén sensació d’estar alerta que et cagues”, explica un dels responsables de preparar aquesta estratègia -si el lector té certa sensació de déja-vu, que espere a seguir llegint.
“Ja, però la gent té calor i alguna cosa hem de fer, no?” pregunta una que es nova.
“Cal portar la iniciativa de la comunicació… és la clau”, li responen. “Per exemple, l’alcaldessa ja ha anunciat que a València han obert 39 refugis climàtics. Açò és avançar-se collons!”.
“Però si diuen que només dos estan realment oberts…”
“Ts ts ts… ja està l’esquerra amb les seues campanyetes… però HA DIT que n’hi haurà 39, no? És el que importa, el relat”.
“A mi el que no m’agrada és que li diguen refugis climàtics -avisa el coaching-, podria paréixer que que acceptem que hi ha un canvi climàtic i els nostres amics podrien enfadar-se”.
“A més, a l’estiu sempre ha fet calor, fotre!”
“Però jo diria que no tanta… no?”, insisteix la nova.
“Que va, abans era molt pitjor!”
“Abans de què?”
“Abans de posar-me aire condicionat a totes les habitacions, clar”.
“A més, ara arriba l’eclipsi”
“I què hi pinta l’eclipsi en tot açò?”
“És que si hi ha un eclipsi, ja no farà calor. Tot arreglat. Si és que al final, el mercat es regula sol, no cal patir tant.”
“Doncs el que hem dit. Fem una campanya amb consells de beu aigua, no isques al carrer quan fa sol… Tot publicat a la premsa amiga, clar. I també podem repartir uns kits anticalor… açò mola molt i queda molt bé a les fotos”.
“Molt bé, campanya informativa, kits… alguna cosa per als col·lectius específics?”
“Qui són eixos?”
“Doncs la gent sense llar, per exemple, no poden refugiar-se quan fa més calor ni tenen aigua.”
“Els donem un kit també, xica, com més en fem, més creix la factura.”
“I què hi posarem? Doncs una gorra, un palmito, una botelleta d’aigua… que siga reutilitzable, que no ens diguen que no ens preocupem per la natura…”
“I unes ulleres per veure l’eclipsi?”
“Mania amb l’eclipsi. Per què volen eixes ulleres la gent que viu al carrer?”
“Bé, potser tens raó… potser semblaria que ens riguérem d’ells o algo…”
Doncs fins ací la transcripció, però a què no endevineu que ha acabat entrant al famós kit anticalor del Consell per a les persones que viuen al carrer…?
