Podria semblar una broma, però és el portal de notícies de l’Ajuntament de València. El titular diu així: “València es convertix en la primera ciutat d’Espanya a crear un Comité de Crisi Turística per a fer front a les emergències”.
La resta del text no cal llegir-lo, és molt millor imaginar-lo perquè segurament la realitat encara serà pitjor del que puga’m imaginar.
La primera hipòtesi davant d’aquesta brillant proposta és que la ciutat ja ha demostrat estar tan sobradament preparada davant les emergències i ha assolit una excel·lència en la protecció del seu veïnat, que ja pot permetre’s el luxe de dedicar esforços a aquella gent més vulnerable i desprotegida… els sense llar? Nooooo! Els turistes. Amb qui pensàveu que parlàveu?
Aquesta hipòtesi es veu reforçada per la simple experiència de la fantàstica i eficient resposta del govern consistorial a la dana del 2024. “València no es va veure afectada”, va explicar tranquil·lament a la televisió l’alcaldessa María José Catalá. Una eficàcia que s’ha tornat a veure en l’actual onada de calor, on l’ajuntament ha desplegat un efectiu pla de xoc per afrontar la situació. Ah, que no? Que la ciutat no té cap protocol contra la calor extrema i que només s’obriran dos dels 39 refugis climàtics anunciats?
Ah, bé, potser llavors no era aquesta l’explicació i passem a la següent.
Segona hipòtesi
La segona hipòtesi, molt més realista, és que l’Ajuntament de València considera molt més important el turista que el veí. Una valoració que, pensada fredament i sense sentimentalismes, té tot el sentit, ja que el turista aporta riquesa i treball i el veí… el veí encara estan estudiant quina és la seua contribució a la ciutat, més enllà de queixar-se i el risc que s’equivoque a l’hora de votar.
Entonses, si arriba un turista i es troba en risc per una barrancà o pateix un colp de calor, com queda la imatge de la ciutat, eh? És que ningú pensa en la imatge de la ciutat? Només cal veure les notícies d’Àfrica, que el benestar dels turistes sempre és molt més important que la vida dels indígenes. O us pensàveu que per no ser negrets, amb vosaltres la cosa seria diferent?
Així que resulta lògic invertir més en protegir el turista que el veí, encara que, sent realistes, la protecció l’haurà de pagar el veí, perquè la taxa turística sí que no, fins ací podíem arribar.
Humil proposta
Arribats a aquest punt, des de l’equip de De Traca no podem estar-nos d’imitar l’inimitable Jonathan Swift i formular la nostra “humil proposta“: i és que el Comité de Crisi Turística tinga en compte l’opció de gastar els veïns com a escuts humans per protegir els turistes en situacions d’emergència. Les possibilitats d’aquest ús són immenses i totes tenen grans beneficis. En cas de riuades es podrien aprofitar els veïns per a construir balses on es refugien els turistes; si hi ha incendis haurien d’aspirar profundament el fum tòxic perquè no arribe als hotels, i en casos de calor extrema s’encarregarien d’acompanyar-los amb para-sols o, per què no, no s’ha de ser agarrat, carregar-los a coll per les avingudes i places més assolellades.
És cert que aquestes mesures podrien incrementar la mortalitat dels valencians, però com en l’exemple de Swift, açò no deixaria de ser un avantatge, ja que totes les cases que vagen quedant buides podran utilitzar-se per a fer nous pisos turístics, que amb els rècords de visitants que s’esperen ben prompte farem curt i els insolidaris valencians pareix que reneguen de marxar per fer lloc a la riquesa i el treball.
