El 3 d’agost del 1979 el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el decret de bilingüisme al País Valencià.
Un decret que, assenyalava Vicent Pitarch en un article publicat anys després, va arribar «just quan hi començava aquella escalada d’irracionalitat, denominada amb etiqueta confusionària, Batalla de València». En conseqüència, l’ordre ministerial reguladora del decret es va retardar un any: 0.M. del 7 de juliol del 1980 (BOE del 14 de juliol del 1980).
L’ordre sancionava l’obligatorietat de l’assignatura de valencià a Preescolar, EGB, FP i BUP, «però un seguit de maniobres calculades (les quals qüestionaven el model de llengua a ensenyar, I’ortografia, la idoneïtat del professorat, etc.) van aconseguir d’avortar el Pla Experimental i de paralitzar I’aplicació de l’ordre ministerial», explicava Pitarch. «Les circumstancies hi imposaren, doncs, el recurs a refugiar-nos en una mena de desobediència civil per tal de continuar mantenint la flama del català a les aules», afegia.
Així doncs, la publicació del decret de plurilingüisme al País Valencià va desencadenar una sèrie de reaccions.
La Reial Societat Econòmica d’Amics del País, entitat privada d’origen il·lustrat, va valorar amb matisos la publicació com una fita més en el procés de normalització lingüística que oferia àmplies possibilitats per a l’escolarització en valencià. No obstant això, en el decret apareixia una discriminació en relació a les anteriors regulacions del bilingüisme en altres autonomies, que, una vegada més, tractava de bandejar el reconeixement de les conclusions dels científics sobre l’origen de la llengua.
Una coordinadora d’entitats culturals creada amb el suport sindical, la Universitat de València i arrelades institucions pedagògiques, per a aconseguir una escola plenament valenciana, davant la desconfiança del decret i del nou equip de la Conselleria, va criticar el decret amb diversos arguments.
A més, el text ajornava mitjançant la disposició transitòria segona l’aplicació fins al curs 1980-1981 i feia voluntari l’ensenyament (al contrari que altres decrets).
També oblidava la demarcació de les àrees lingüístiques. «La falta de delimitació de les zones i comarques al nostre país», comentava un portaveu de l’STEPV, sindicat assembleari federat a l’UCSTE, «dificulta la determinació de l’oficialitat del castellà i el valencià a les zones castellanoparlants i així mateix, l’oficialitat del català a les comarques valencianoparlants. Aquest decret no respecta el dret dels immigrants castellanoparlants residents a les comarques de parla valenciana, perquè no estableix els mitjans per a la seua integració lingüística.»
El decret no resolia el funcionament del curs iniciat, atés que establia que s’ajornava per un any l’entrada en funcionament dels efectes acadèmics. Una primera lectura de la disposició deixava en suspens la continuació del pla experimental i creava un buit per al 1980, ja que no entraven en funcionament els nous efectes.
Fonts de la Conselleria, que van assegurar la publicació immediata de l’ordre ministerial que solucinaria aquestes incògnites, van assenyalar que la disposició es referia a avaluacions acadèmiques i, per tant, continuaria el cos de professors i la xarxa de centres, tot això ampliat, del pla experimental, si bé s’augmentaria la relació d’entitats capacitades per a la preparació del professorat. El pla experimental va ser aplicat amb l’assessorament de l’equip del filòleg Manuel Sanchis Guarner i l’ICE, de la Universitat de València, amb bons resultats. Tres centenars llargs de professors van impartir classes de valencià a 24.000 alumnes, pertanyents a 150 centres, durant el curs.
El conseller d’Educació i els seu col·laboradors van ser destituïts per la seua afinitat amb les posicions de Sanchis Guarner, i el nou equip va buscar altres entitats culturals i a l’ICE de la Universitat Politècnica, que no compartien l’origen català del valencià.
Fonts: Vicent Pitarch, «Una experiència històrica: l’ensenyament català al País Valencià», Treballs de sociolingüística catalana, no. 12, IEC, 1994 / Jaime Millàs, «El decreto de bilingüismo, conflicto añadido en el País Valenciano», El País, 1979
