El debat sobre el nou model de finançament autonòmic ha tornat a evidenciar el xoc entre el Consell de Pérez Llorca i l’oposició. Mentre el conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, ha rebutjat explorar una negociació bilateral amb el govern espanyol similar a la que ha permés a les Illes Canàries pactar 1.337 milions d’euros addicionals, PSPV i Compromís han criticat que la Generalitat deixe passar una “oportunitat històrica” per avançar en la resolució de l’infrafinançament que arrossega el País Valencià des de fa dècades.
Rovira ha defensat aquest dimarts que qualsevol reforma del sistema ha de ser fruit d’un acord multilateral entre totes les comunitats autònomes i ha qualificat els pactes bilaterals de “trilers”. “Nosaltres sempre hem defensat que la negociació ha de ser de totes les comunitats en conjunt. La resta són triles”, ha afirmat després de reunir-se amb la comissió d’experts que assessora la Generalitat en matèria de finançament.
El conseller també ha justificat la decisió de les comunitats governades pel PP de demanar l’ajornament del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), inicialment previst per a aquest dimecres i ara traslladat al 4 de setembre. Segons ha explicat, el Ministeri d’Hisenda no ha facilitat tota la informació necessària sobre la proposta, que, segons els seus càlculs, podria aportar 3.669 milions d’euros addicionals al País Valencià.
Malgrat les crítiques al model, Rovira ha admés que els experts consultats pel Consell consideren positiva qualsevol proposta que reduïsca l’infrafinançament valencià. No obstant això, ha insistit que el document del govern espanyol encara deixaria el País Valencià per davall de la mitjana estatal i ha advertit que una eventual reducció de les bestretes podria rebaixar substancialment els ingressos previstos. També ha reiterat la necessitat d’un fons transitori d’anivellament i d’una solució per al deute històric, del qual, segons ha recordat, els mateixos experts atribueixen prop del 80% a l’infrafinançament.
Compromís: “No vaja amb esperit madrileny”
Des de Compromís, el síndic Joan Baldoví ha lamentat que el Consell no assumisca els aspectes positius que els mateixos experts sí que veuen en la proposta del govern espanyol. El dirigent valencianista ha assegurat que la seua formació donaria suport al conseller si defensara conjuntament un nou model de finançament, la condonació del deute i un fons transitori d’anivellament.
Baldoví ha anat més enllà i ha qüestionat si Rovira acudirà al CPFF “amb esperit canari” per intentar aconseguir un acord beneficiós per als valencians o “amb esperit madrileny”, seguint les directrius de la direcció estatal del PP per impedir qualsevol pacte amb el Ministeri. “Més val perdre que més perdre”, ha resumit, citant un refrany per denunciar el que considera una actitud de bloqueig polític.
El PSPV parla d’una ocasió desaprofitada
En la mateixa línia, el portaveu adjunt del PSPV, José Chulvi, ha acusat el govern valencià de deixar escapar “una oportunitat històrica” després de vint anys de reivindicacions pel canvi del sistema de finançament. Per als socialistes, el Consell hauria d’acceptar els 3.669 milions previstos en la proposta estatal i continuar negociant per millorar-la, en lloc de rebutjar-la d’entrada.
Chulvi també ha retret al PP que continue sense presentar una alternativa pròpia per resoldre el problema del deute acumulat. En aquest sentit, ha recordat que els populars van votar recentment contra la proposta de condonació del deute impulsada pel govern espanyol, que contempla una quitança d’11.000 milions d’euros per al País Valencià, una iniciativa que el PSPV considera un bon punt de partida per a corregir els efectes de l’infrafinançament.
Les crítiques de l’oposició arriben en un moment especialment sensible per al debat territorial, després que el govern espanyol haja tancat un acord específic amb les Illes Canàries. Amb un ministre valencià al capdavant com Arcadi España en Hisenda, Compromís i PSPV consideren que el Consell hauria d’aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per defensar amb més contundència els interessos valencians, mentre que la Generalitat manté que qualsevol reforma només serà acceptable si es negocia de manera conjunta amb totes les comunitats autònomes i amb el màxim consens.
