Durant un passeig per Benimaclet (València) la música va atraure la atenció d’aquest redactor. Va ser el punt de partida per conéixer Oblidart. El grup està format per Rubén Morcillo i Mar Sánchez, combina música i poesia amb la voluntat d’apropar la música culta a nous públics i, especialment, de fugir dels formats més convencionals dels recitals. El projecte, que va començar a caminar fa aproximadament sis mesos, parteix inicialment de peces de Matilde Salvador basades en poemes i proposa una reinterpretació per a saxo i piano, acompanyada de la recitació dels textos. Després de diversos concerts, Oblidart amplia el repertori i explora noves possibilitats, des de la incorporació d’altres disciplines fins a la creació de composicions pròpies.
Com naix Oblidart?
Rubén Morcillo: Nosaltres ens coneixem de fa temps perquè vam coincidir en el màster al Conservatori Superior de Castelló. Temps després vam tornar a coincidir i va sorgir aquesta oportunitat.
Mar Sánchez: Vaig trobar unes peces de Matilde Salvador originals per a veu i piano, basades en poemes. La idea inicial era adaptar aquestes peces al saxo, que és el meu instrument. Tenia clar que no podia faltar un piano i, com que coneixia Rubén i la seua manera de treballar, li vaig proposar el projecte. A partir d’ací vam començar a desenvolupar la idea i a pensar com podíem portar aquesta música als llocs on hi ha la gent, en lloc d’esperar que el públic haguera d’anar als auditoris.
Què és exactament Oblidart?
Mar Sánchez: No és fàcil definir-ho en una sola paraula. No és ni un recital de poesia ni un recital de música, sinó una barreja entre les dues coses. La nostra idea és donar a conéixer música de qualitat i, al mateix temps, els poemes que hi ha darrere d’aquestes composicions.
Rubén Morcillo: És un projecte multidisciplinari. I no volem que es quede només en música i poesia. Més endavant ens agradaria incorporar dansa, imatges creades en directe, pintura o altres disciplines.
Per què apostar per aquest format?
Rubén Morcillo: Pensem que és un format que encara no està pràcticament explotat. No és una proposta que trobes fàcilment replicada, ni a València ni en altres llocs. A més, ens permet experimentar. El projecte va començar fa uns sis mesos i ja hem fet quatre o cinc concerts. En cadascun hem anat canviant coses, perquè és un projecte orgànic que està en constant evolució.
Una de les vostres preocupacions és aconseguir connectar amb el públic. Com ho feu?
Mar Sánchez: Una de les nostres prioritats durant els assajos ha sigut veure de quina manera podem connectar amb el públic i evitar que es desconnecte. La finalitat és que li agrade la música de qualitat i que en gaudisca. Vivim en una cultura de la immediatesa, amb molts estímuls durant tot el dia. Per això és important poder gaudir de la cultura i de la música en directe d’una manera atractiva.
Rubén Morcillo: Volem que el públic tinga la sensació que ha estat pràcticament una hora amb nosaltres i que se li ha passat volant. En la música clàssica estem molt acostumats a tocar una peça, parar i començar-ne una altra. Això pot donar varietat al repertori, però també existeix el risc que l’espectacle quede massa fragmentat. Per això provem diferents opcions: de vegades fem el poema sobre la música, altres vegades alternem música i poesia o busquem integrar-les més.
La música de Matilde Salvador és el punt de partida. Què hi heu trobat?
Rubén Morcillo: Matilde Salvador és una de les grans referents del segle XX de la música culta del nostre territori. És música de molta qualitat i nosaltres en fem una reinterpretació, una mirada diferent des d’Oblidart.
Mar Sánchez: Tampoc podríem encasellar-la en un únic estil. Evidentment hi ha la música clàssica, però també podem trobar elements que s’acosten al jazz per qüestions harmòniques i temporals, i també música popular, perquè algunes peces estan basades en cançons populars valencianes.
Rubén Morcillo: Nosaltres som músics clàssics de formació, però podem desenvolupar-nos en altres estils. No diríem que fem jazz com a tal, però sí que hi ha un component improvisatori i determinades influències.
És també una manera d’acostar la música clàssica a persones que potser no hi estan familiaritzades?
Mar Sánchez: Sí. Precisament busquem que siga una experiència atractiva. No volem que la gent pense que ha d’estar familiaritzada amb la música clàssica per poder gaudir del concert.
Rubén Morcillo: I també ens interessa arribar a públics nous. Per a nosaltres seria molt interessant poder fer concerts didàctics i apropar aquesta realitat a les noves generacions.
Quins obstacles trobeu per fer-vos un lloc en l’escena musical?
Mar Sánchez: És una mica difícil fer-se lloc i començar a gestionar contractes. Nosaltres, de moment, enviem propostes i també ens està funcionant molt bé el boca-orella. La gent ve a un concert, li agrada i després et recomana per a un festival o un altre espai. De moment ens ha funcionat, però és veritat que cal treballar molt.
Rubén Morcillo: No és senzill trobar un lloc en la música més culta o clàssica.
Què seria l’èxit per a Oblidart?
Rubén Morcillo: És una pregunta que donaria per a un debat molt llarg, perquè també hauríem de parlar de què considerem èxit. Evidentment volem que com més gent ens escolte, millor, però potser no necessitem una determinada quantitat de públic per considerar que hem tingut èxit. Encara estem començant i és una qüestió que no hem debatut massa. Si no confiàrem en el que estem fent, no ho faríem. Al principi t’esforces molt i potser no obtens res, però has de confiar en el procés. És com el llaurador que planta les llavors i l’endemà no veu res, però amb el temps veu el resultat de la feina.
Mar Sánchez: Per a mi l’èxit seria aconseguir que la gent disfrutara de la música culta, de la música feta amb qualitat. Si poguérem omplir un institut i aconseguir que els adolescents començaren a escoltar música de qualitat, que connectaren amb les seues arrels i amb la seua cultura, per a mi això ja seria un èxit. No seria tant la quantitat de gent que ve a escoltar-nos, sinó el que fem amb aquesta gent. Que després d’eixir d’un concert d’Oblidart tinguen curiositat per escoltar més música, per connectar amb la seua cultura o simplement amb la qualitat musical.
Ja esteu treballant en nous repertoris?
Rubén Morcillo: De moment hem fet dos projectes. El de Matilde Salvador és el principal, amb una presència important de la poesia. Aquest estiu hem fet un altre projecte més lleuger, amb la mateixa formació de saxo i piano, però amb molta menys part parlada. Hem fet arranjaments de cançons més populars i modernes, d’artistes com Camila Cabello o Alejandro Sanz, però també de cançons més clàssiques.
Mar Sánchez: Pot ser que aquest tipus d’espectacle encaixe més amb la idea d’un festival, mentre que el projecte de Matilde Salvador pot funcionar millor en espais més reduïts.El nostre repte és adaptar el que oferim a les diferents ocasions. No funciona igual el mateix repertori en una sala menuda, en un auditori o en un espai obert.Volem tindre diferents espectacles amb la mateixa idea de base —saxo, piano i una part parlada— però poder adaptar-los a cada situació.
També teniu previst crear repertori propi?
Rubén Morcillo: Sí. Ja tenim una composició pròpia que utilitzem per tancar els concerts i la idea és continuar en aquesta línia.
Mar Sánchez: També tenim poemes que podríem aprofitar per crear les nostres pròpies composicions.
Rubén Morcillo: En aquest cas, a més, no tindríem el problema dels drets d’autor que existeix moltes vegades a l’hora de fer versions. Si ja tenim els poemes, nosaltres tenim la capacitat i la formació per compondre la música, com ja hem fet amb el tema que utilitzem actualment.
Quines altres possibilitats us agradaria explorar?
Rubén Morcillo: M’agradaria desenvolupar una idea que sempre m’ha cridat l’atenció i que estava vinculada al Gran Fele de València. Ells tenien un fil conductor, una història que unia tot l’espectacle. Els diferents actes formaven part d’una mateixa narració. Pense que aquesta idea es podria aplicar molt bé a la música: unir diferents peces musicals mitjançant una història. Podria ser una història fantàstica o de realitat social. Podríem fer nosaltres la música o adaptar música ja escrita. Tenim un camp molt gran per explorar i això ens pot donar una altra dimensió a l’hora de crear espectacles.
Quin paper tindran les xarxes socials en aquesta expansió?
Mar Sánchez: La nostra xarxa principal actualment és Instagram. Allí compartim vídeos, imatges i informació dels concerts.
Rubén Morcillo: També tenim un canal de YouTube que encara està en una fase inicial, però pensem que pot ser una bona manera de compartir part dels concerts i permetre que la gent que no ha pogut vindre puga conéixer el projecte. També hem d’explorar TikTok. Hui en dia, si no estàs a les xarxes, pràcticament no existeixes, així que hem de continuar treballant aquesta part.
On pot seguir el públic Oblidart?
Mar Sánchez: Principalment a Instagram, on som @oblitart_grup. Allí anirem informant dels futurs concerts i de les noves propostes.
Rubén Morcillo: La idea és continuar avançant, seguir experimentant i seguir fent Oblidart durant molt de temps.
