Tobies Grimaltos
Hauria d’estar prohibit guanyar diners sense generar cap producte que no siguen els diners mateixos. Bé, potser això és massa fort, perquè no tindríem prèstecs per poder comprar cotxes o cases. Però hauria d’estar prohibit tenir en bona consideració qui es fan rics sense generar cap bé (ja no diguem augmentar la felicitat dels altres). I aquest no és el cas, passa tot el contrari, basta que algú siga ric perquè, almenys per alguns (molts), siga ben mirat, sense més consideracions. I els especuladors, sovint ho són, de ben mirats, quan no fan res de bo. Quan fan la vida difícil als mateixos que els miren bé. Sembla que val més ser ric que culte, bona persona o benefactor. Quan els diners són la vara amb què es mesura totes les coses, si l’econòmic és el valor per excel·lència, la humanitat dels humans, l’humanisme, està en perill d’extinció.
Salvador Vendrell
Quan sent parlar dels diners, sempre em ve al cap Anselm Turmeda: “Diners fan bé, diners fan mal”. L’home aquell ho tenia molt clar ja fa un bon grapat de segles: els diners poden fer moltes coses, fins i tot convertir el savi en orat i el jutge en advocat.
Els diners no són bons ni dolents -si són per a tu, sempre són bons. El problema comença quan deixen de ser un mitjà i es converteixen en la mesura de totes les coses. Aleshores ja no importa què fas, sinó quant tens. I Turmeda, que no tenia pèls a la llengua, encara hi afegia que, si en tens molts, pots acabar fent-te papa de Roma. No sé si tant, però de vegades sembla que no anava gens desencaminat.
