Salvador Vendrell

No sé què tenen els himnes i les banderes que a mi no m’han emocionat mai massa. La muixeranga, en canvi, sí. La vaig sentir abans de veure-la i, quan vaig descobrir aquelles mans, aquells braços i aquelles cames fent pinya, vaig entendre que allò era una manera ben nostra de fer una cosa entre tots: uns sostenen, altres pugen i, al final, un xiquet arriba dalt de tot. Ningú no fa la torre tot sol. I això ja em sembla una bona manera d’entendre la vida.

Hi ha, a més, una cosa que m’encanta: la música no mana. Són els muixeranguers els que marquen el ritme i la dolçaina i el tabalet s’hi adapten. Si la torre puja, la música puja amb ella; si cau, la música para. Imagineu-vos un himne que tinguera aquesta consideració per les persones. Potser per això m’emociona més la muixeranga que qualsevol bandera: perquè no diu «tots a una veu», sinó que mostra que, per arribar amunt, cal que uns quants estiguen disposats a aguantar els altres.

Tobies Grimaltos

Diem muixeranga a la música que considerem himne. Però la muixeranga són més coses que no només això: balls, música, les construccions o torres i les figures que es fan amb elles. El tabalet convoca i ell i la dolçaina n’acompanyen l’alçada. Tot es coordina i s’acompanya. La torre, que mentre va formant-se es manté amb els membres acatxats, s’alça quan es completa amb els muixeranguers abraçats en un sol cos. Mostra com l’organisme format en col·laboració per una colla pot el que cap dels individus que la integren podria. Es tracta de construir, de crear símbols, uns religiosos i altres (o tots en el fons) que, potser tenien un origen pràctic, com pujar els sacs d’arròs a l’andana, i que posen de manifest, una vegada més, la força i la potència que té unir-se en un sol cos.

En la muixeranga són importants les figures que es representen, l’aspecte simbòlic, no l’alçària més o menys gran. La col·laboració i companyonia és el que conta i no la competició. Això la fa encara més admirable. I la música que l’acompanya, la nostra muixeranga, més digna d’aborronar.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: La Veu del Sud es presenta a Elx de la mà d’El Tempir i el Casal Jaume I
Comparteix
El Grup La Veu PV donarà a conéixer el nou projecte periodístic el dijous 1 d’octubre al Casal Jaume I d’Elx i manté oberta la campanya per aconseguir 200 agermanaments
Notícia: Diccionari particular: Llegir
Comparteix
Una paraula, dues mirades
Notícia: Diccionari particular: Xiprer
Comparteix
Una paraula, dues mirades

Comparteix

Icona de pantalla completa