Tobies Grimaltos
Llegir és viatjar en l’espai i en el temps. Parlar amb els morts. Viure les emocions d’altres. Despertar les teues pròpies. Empatitzar amb qui no existeix. Explorar vides i ments. Accedir als pensaments més íntims, cosa que en la realitat t’està vedat. Conéixer països en els quals mai no has estat. Aprendre. T’has parat mai a pensar quantes de les coses que saps les has apreses llegint? Llegir és barat i indolor. A diferència de veure pel·lícules, et permet imaginar rostres, cases, paisatges, decoracions i mobles. L’escriptura no tanca la realitat, la deixa oberta perquè el lector la puga completar. Tu completes les coses que apareixen en la narració, els dones forma i color. La lectura, a diferència de la contemplació d’imatges, demana una participació activa, representar-te de tantes maneres com vulgues el que la mera lletra deixa obert.
Si parlem d’assaig, és el pensament qui és cridat a la participació: contrastar perspectives, dialogar amb l’autor en el teu interior, reflexionar sobre la idea que has llegit i que mai no se t’havia ocorregut. També passa de vegades que veus en paraules i de forma ben expressada allò que tantes vegades has pensat, potser, d’una forma més boirosa.
Les bones lectures sempre demanen l’activitat de la ment del lector. Són un viatge extraordinari: al passat i al present, a països reals i imaginaris, a ments reals i fictícies, a vides i experiències que mai no tindràs. I com deia Descartes, a les millors ments dels segles passats. Si poguérem posar preu, comptant costos i beneficis: llegir, quin viatge més barat!
Salvador Vendrell
Llegir és deixar que un llibre et faça alguna cosa. Com que n’hi ha de totes les classes, no tots ho aconsegueixen, és clar. N’hi ha que entretenen, que distreuen o que passen per davant nostre sense deixar rastre. Però n’hi ha que et mouen alguna cosa per dins. Kafka deia que un llibre ha de ser “com una destral que trenque el mar glaçat que tenim dins”. M’agrada la imatge perquè llegir no hauria de ser sempre una activitat confortable. De vegades convé que el llibre ens contradiga, ens incomode o ens faça tornar arrere perquè no hem entés una frase a la primera. Ara sembla que tot ha de ser fàcil, lleuger i que “enganxe”. Sobretot a l’estiu, que no és qüestió de fer suar també els llibres.
A mi m’agrada rellegir perquè el llibre és el mateix, però nosaltres no. Nosaltres cada vegada som un poc —o un molt— més vells. Cada lectura porta també la persona que érem quan el vam llegir. De vegades un llibre ens obri una finestra que no sabíem que teníem tancada. I potser aquesta és una de les coses que més m’agraden de llegir: que un bon llibre no et dona necessàriament respostes, sinó que et fa preguntes que no t’havies fet. No s’acaba quan tanques la coberta. Es queda una estona per dins, treballant. I si després d’haver-lo llegit pense una mica diferent, encara que siga només una mica, considere que ha valgut la pena.
