Salvador Vendrell

Quedaria molt pobre dir que una llibreria és un lloc on es venen llibres, perquè seria tan simple com dir que una geladeria és un lloc on es venen gelats. A la llibreria no anem només a comprar llibres, anem a mirar-los, a fullejar-los, a tocar-los. I, fins i tot, et pots trobar algú que te’ls recomana. De vegades, fins i tot, n’hi ha llibre que ens troba a nosaltres, que apareix de sobte en una prestatgeria i diguem: mira! Algunes llibreries han format part de la meua vida, com alguns bars, alguna discoteca i, fins i tot, alguna casa particular. I, per això, em posa molt trist quan arribe un lloc en què hi havia una llibreria i ara ja no hi és.

Ara diuen que no són necessàries, que podem comprar qualsevol llibre menejant el ditet en el mòbil, des del sofà o, fins i tot, en el llit. O el podem escoltar mentre caminem o portar-ne milers en qualsevol aparell. La veritat és que és pràctic, ràpid i, de vegades, per què no dir-ho: ens ve molt bé. Però un llibre comprat en una llibreria té una altra història. Potser ens el recomana el llibreter o un altre client amb el qual fas tertúlia o t’ha aparegut en un prestatge o l’hem obert sense saber que el buscàvem. I, sobretot, en una llibreria sempre es fa un poc més de vida social, que va molt bé.

Tobies Grimaltos

Quan estudiava la carrera a València, anava gairebé cada vesprada, amb el meu amic Toni Doménech, a la llibreria Grama. Allí estàvem una bona estona. Coneixíem els amos, Xelo i Miguel. Sovint preníem café o berenàvem a un raconet que hi havia amb bancs d’obra i coixins d’escuma folrats de verd (recorde). Miràvem i remiràvem els llibres i ens deixàvem aconsellar per Miguel, que era qui estava de vesprada. Miguel ens descobria autors i obres, ens deixàvem guiar pel seu bon criteri. Era tota una experiència, després de les hores dedicades a la vida acadèmica i l’estudi, estava molt bé obrir la mirada al món de la literatura no acadèmica, a completar l’àmbit de la cultura. Grama era una llibreria com cal, un lloc on coneixies gent que també llegia i que també et recomanava lectures. Era un lloc ben especial, el que haurien de ser totes les llibreries. Perquè si alguna cosa no haurien de ser pures botigues, a banda de les farmàcies, són les llibreries i últimament tenia la sensació que cada vegada anaven quedant menys llibreries de veritat i més botigues de llibres. Afortunadament, sembla que aquests últims anys, la tendència va revertint-se.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: Diccionari Particular: Vampir
Comparteix
Una paraula, dues mirades
Notícia: Diccionari particular: Jover
Comparteix
Una paraula, dues mirades
Notícia: Diccionari particular: Humor
Comparteix
Una paraula, dues mirades
Notícia: Diccionari particular: Pecat
Comparteix
Una paraula, dues mirades

Comparteix

Icona de pantalla completa