Salvador Vendrell
L’humor és una manera de mirar la realitat des d’un enfocament poc habitual, distorsionant-la. L’objectiu no és només fer riure, sinó canviar la perspectiva, deformar una mica les coses i descobrir-hi un altre punt de vista. Recorde haver llegit una vegada —no recorde on ni a qui— que algú que vivia en un pis amb el sostre molt baix deia que allí només podien viure llenguats. No sé si és una gran ocurrència, però és una bona forma d’explicar què és l’humor: convertir una incomoditat en una altra realitat.
La ironia i el sarcasme no solen ser tan amistosos i són ben diferents. La ironia és dir una cosa perquè el personal entenga que en volem dir una altra. La sàtira fa servir la burla per posar en evidència un vici, una persona o una situació. I el sarcasme és una ironia que sol portar més mala llet i que té la intenció de ferir.
L’humor no necessita enemics i no necessita ferir. Pot riure’s del món sencer i de nosaltres mateixos, de les nostres dèries, de les nostres misèries i de les coses que ens preocupen -però també dels nostres somnis. Potser, per això, és una de les formes més intel·ligents de prendre distància de la realitat. No la canvia -la realitat- però, ens ajuda a suportar-la.
Tobies Grimaltos
L’humor (el bo), el bon humor, és la millor arma per endolcir la realitat i defensar-nos de les inconveniències. L’humor aconsegueix, tot i que siga per un instant, capgirar la cosa, fer suportable i fins a divertida una adversitat. Tindre bon humor vol dir no amoïnar-se massa pel que no és greu, veure’n la part més favorable o còmica. Fer del que és un destorb un entreteniment.
L’humor, com la bona ironia, són suaus, pacífics, són protectors contra l’amargor i el ressentiment. Necessiten la intel·ligència, l’enginy, encara que siga una miqueta i, a diferència del sarcasme, d’una dosi de bonhomia. Poden ser burletes, però no maliciosos. Li lleven ferro a les coses per mostrar la seua part de gràcia. Aconsegueixen sovint, substituir el malhumor per un somriure. L’humor és un antídot, un conservant de la nostra humanitat, un conservant que impedeix que se’ns faça la llet agra.
