Salvador Vendrell
La bellesa no s’aprèn ni s’hereta. Es té o no es té. Per això és l’única aristocràcia que no concedeixen els diners, els títols ni el poder. Hi ha qui ho posseeix tot i no és bell. Hi ha qui no té res i, tanmateix, il·lumina una habitació només d’entrar-hi. És inútil intentar comprar-la. Els diners poden adquirir cosmètics, joies, vestits, palaus o cirurgies, però no la bellesa. Només en poden fabricar un simulacre. La bellesa autèntica sempre sembla haver arribat sense esforç, com una gràcia que ningú no mereix i que ningú no sap explicar.
Però també és una de les coses més fràgils del món. Té la durada de la flor del taronger: esclata de sobte, perfuma l’aire i, quan sembla que ha conquerit la primavera, cau silenciosament a terra. Potser és precisament aquesta fugacitat el que la fa tan valuosa. Si no s’acabara mai, deixaríem de mirar-la. La bellesa no promet eternitat. Només ens concedeix un instant de felicitat. I, de vegades, un instant és tota una vida.
Tobies Grimaltos
La bellesa, com la joventut, és fugissera; ni es pot retindre ni es pot fingir. Parle de la bellesa física. També el seu concepte és mudable. El que era bell fa uns segles no ho seria avui i el que s’ha considerat bell darrerament podria ser avorrible aleshores. Parle de la bellesa física. També de la bellesa pròpia. Les coses belles, sí, es poden comprar, però no pots comprar la teua bellesa. Pots comprar cosmètics que ajuden, però que no la poden assolir.
De tota manera, la bellesa només física no acaba de ser bellesa. Sols si va acompanyada de la de l’esperit, adornada amb virtuts, deixa de ser una cosa freda, mancada de veritable encant, de calor humà. La bellesa de fora sense la de dins és un trompe l’oeil. I la de dins és més duradora. La que pot romandre quan l’altra ja no hi és.
La bellesa només física és fingiment de bellesa. I la bellesa fingida (com la joventut fingida) genera monstres.
