Tobies Grimaltos
Diem mòbil al telèfon mòbil, quan tantes altres coses mòbils n’hi ha. En fi, coses del llenguatge. També, ja que és movible, podríem haver-li dit moble, al cap i a la fi, és un bé moble, ben moble que és: no anem enlloc sense ell. I si un dia en eixir de casa descobrim que no l’hem agafat, tornem corrents com si (per impossibile) haguèrem oblidat el marcapassos. Un telèfon mòbil és un superordinador. És normal que estem tan pendents d’ell i que l’emprem tant: allí està la premsa, la biblioteca, el banc, les botigues, el calendari, la petició de cites a l’ambulatori, la ITV i l’especialista; també les converses amb amics, coneguts i saludats, els àlbums de fotos, el cinema, les classes i tutories, els jocs, els mapes i una infinitat d’aplicacions. Tenim de tot i ho tenim a la butxaca. És normal que si no el portem, notem una gran falta. Ah!, i també serveix per a parlar per telèfon. Bé, si no som molt joves, que ells això ja no ho fan.
Salvador Vendrell
Mòbil és una paraula que sempre m’ha semblat una mica estranya aplicada al telèfon. Mòbil és allò que es pot moure i, en canvi, nosaltres portem el telèfon damunt com si formara part del cos. Abans d’eixir de casa ens assegurem de dur-lo. Si ens adonem que l’hem deixat damunt la taula, tornem a buscar-lo. Amb les claus encara podem provar de viure sense elles una estona; sense el mòbil sembla que ens falte alguna cosa.
També és veritat que ens ho ha posat fàcil. En un aparell que cap a la butxaca tenim els diaris, les fotografies, els mapes, el banc, els llibres, el calendari, les cites i les converses amb els amics. I encara serveix per a telefonar, que és per a això que el vam comprar, encara que ara siga quasi l’última cosa que fem amb ell.
Yuval Noah Harari ja advertia a Sapiens que la tecnologia podia acabar modificant l’ésser humà fins al punt de convertir-lo en una mena d’híbrid. No sé si arribarem tan lluny. Però quan veig com mirem el mòbil, com el toquem, com ens acompanya a tot arreu i com ens costa separar-nos-en, de vegades pense que potser el procés ja ha començat. Acabarem sent homes-màquina?
