Salvador Vendrell
Creure no és saber. Si sabérem una cosa, no caldria creure-hi. Creure és donar per bona una cosa que no podem acabar de demostrar. Ho fem contínuament: creiem en una persona, en un amic, en l’amor, en el futur. També hi ha qui diu que no creu en res, però alguna cosa haurà de creure per anar tirant.
I una cosa és creure i una altra tindre conviccions. Una creença pot canviar; una convicció ja costa més. Jo procure tindre’n poques, les mínimes per anar per la vida. Amb els anys he canviat d’opinió sobre moltes coses. D’unes, perquè m’havia equivocat; d’altres, perquè el temps m’ha fet mirar-les d’una altra manera. No crec que això siga cap problema.
Potser per això em costa entendre els qui estan tan segurs de tot. Jo preferisc deixar un forat per on puga entrar el dubte.
Tobies Grimaltos
Creure no és saber. Però per a saber cal creure. No puc saber que Ausiàs Marc va nàixer a Beniarjó si no crec que hi va nàixer. Tampoc ho puc saber si és fals. I el problema de les creences és que moltes són falses. Quan aquestes creences falses esdevenen conviccions, es converteixen en errors permanents. Tindre una convicció falsa és molt pitjor que ignorar, perquè qui està convençut no té cap necessitat de buscar ni de contrastar allò que creu. Té la resposta falsa a una pregunta, però té una resposta. Qui ignora, en canvi, no en té la resposta i ha de cercar. Creure està molt bé, estar convençut no tant. Qui creu i dubta pot eixir de l’error, qui està convençut i equivocat hi romandrà.
