Tobies Grimaltos
Persones amb deformitats o anomalies físiques eren anomenats monstres i exhibits en fires per a la diversió del públic. Així es conta en pel·lícules com Freaks, que potser recordeu. Avui, afortunadament, ningú els anomenaria monstres ni molt menys s’atreviria a fer-los atraccions de fira. Els monstres, diguem-ne físics, s’han acabat.
Uns altres tipus de monstres, en canvi, proliferen. No són detectables a simple vista, perquè la seua deformitat no està fora, sinó dins, és una deformitat moral. Externament, poden resultar fins i tot atractius, però per dins són completament deformes, tenen el cor sec, que els fa insensibles al dolor dels altres, i el cervell recargolat, capaç d’ordir els plans més diabòlics. Són capaços d’oprimir, extorsionar i matar gran quantitat de persones sense perdre el son. Alguns governen grans potències i estats poderosos, i d’aquests cada vegada en són més.
Salvador Vendrell
Un monstre no és un ésser diferent dels altres. És una persona que ha deixat de reconèixer qualsevol límit moral. Tot li sembla permés perquè ha deixat de veure els altres com a iguals. Quan això passa, la consciència calla i la intel·ligència es posa al servei de la destrucció.
El més terrible és que els monstres gairebé mai no es reconeixen com a tals. No tenen dubtes. Sempre creuen servir una causa justa: una pàtria, una religió, una ideologia, una revolució o qualsevol altra necessitat que consideren superior. És aquesta certesa la que converteix els altres en obstacles, enemics o simples xifres.
La monstruositat no comença quan un home fa el mal. Comença quan deixa de dubtar que el mal que fa és, en realitat, un bé.
