Salvador Vendrell
De menut vaig tindre una bona temporada que feia fugina a l’institut per anar a jugar una partida de billar i una altra de truc. Al truc, al meu amic Julià i a mi no ens guanyava ningú. Al billar passàvem la vesprada davant de la taula, intentant fer caramboles que unes vegades eixien i unes altres no. Un dia van aparéixer pel billar dos germans bessons que no havien jugat mai. Nosaltres ja hi portàvem temps i, en tres dies, els bessons ens guanyaven a tots. Agafaven el tac, miraven la bola i colpejaven. I prou. Nosaltres fèiem més càlculs. Ells, no sé com, encertaven més. Al truc, això sí, Julià i jo continuàvem manant.
Ara que estic llegint Vasari, m’he trobat amb Leonardo. Vasari diu que era guapo, fort, intel·ligent, hàbil, que ho tenia tot. I després diu que era la personificació de la gràcia. Em vaig quedar una estona amb la paraula. Perquè una cosa és saber fer una cosa i una altra és tindre aquella facilitat que fa que semble que no t’hi hages d’esforçar. Vasari la veu en Leonardo i jo, salvant totes les distàncies, vaig pensar en aquells dos bessons que havien entrat al billar sense haver jugat mai i al cap de tres dies ens havien passat davant.
Potser la gràcia no és saber més que els altres. És que allò que als altres els costa, a tu et vinga de manera natural.
Tobies Grimaltos
Té gràcia aquell que fa fàcil el que per a altres és difícil o impossible. Si bé ho mirem, tots tenim gràcia per a alguna cosa. El problema és voler tenir-la en moltes coses, o en allò que altres, que no ens agraden o que no volem que ens superen en res, la tenen. Si entenem la gràcia com una habilitat que no és adquirida amb paciència, temps i esforç, sinó com una cosa del teu natural, la pràctica i l’entrenament potser aconsegueixen que fem la cosa tan bé com qui té la gràcia, però n’haurem adquirit l’habilitat, continuarà mancant-nos la gràcia. Doncs, si és així, no paga la pena buscar el que, per definició, no es pot trobar. Tractem de tenir les habilitats que valorem i meresquen l’esforç, i conformem-nos amb la gràcia que tinguem. Deixem la dels altres i als altres estar.
