Salvador Vendrell
El millor consell que em van donar quan vaig començar a escriure va ser molt senzill i, sobretot, pràctic: “Escriu més malament o més bé, però sigues tu, que la gent et reconega”. Amb els anys he entès que probablement no n’hi ha cap consell millor. Un pot aprendre a escriure més bé, polir una frase, llevar una paraula que sobra, buscar-ne una altra que siga més exacta. Però hi ha una cosa que no hauria de perdre mai: la seua manera de mirar el món i de dir les coses. Perquè jo preferisc una frase una mica torta, però que tinga vida, que una frase perfecta que no tinga res a dir. Quan llig un text, m’agrada trobar-hi la persona que l’ha escrit: les seues dèries, el seu ritme, les paraules que sempre repeteix…
Escriure, al capdavall, és això: deixar una mica de tu en allò que escrius. Que el lector et reconega. I si algun dia aconsegueixes escriure perfectament, però ja no ets tu, potser escriuràs molt bé, però el resultat serà un poc trellat.
Tobies Grimaltos
Quan et poses a escriure veus com és de difícil escriure. Encara que sàpies més o menys què vols dir, quan vols fixar-ho costa trobar les paraules que ho expressen com tu voldries. Després estan les complicacions sintàctiques i semàntiques, les concordances, els ritmes, la claredat de l’expressió, els significats més o menys precisos, però també les significacions: el color i els suggeriments que acompanyen les paraules. És difícil dir el que vols, dir-ho clar i dir-ho amb gràcia. Perquè aquesta és una altra dificultat: harmonitzar forma i contingut. Dir la mateixa cosa d’una forma o una altra, resulta que no és dir el mateix. La forma no és neutra respecte del contingut, el condiciona. I el dubte, sovint, és què primar.
Amb tot, escriure té la virtut d’aclarir allò que vols dir, que no saps molt bé què és quan comences, però que, en voler formular-ho, s’aclareix. Cal vigilar, no obstant això, que en tractar de concretar-ho no se’n vaja per on no volies anar.
El més difícil d’escriure és, al meu entendre, reescriure; que no és escriure més, sinó esporgar, llevar, simplificar el que havies escrit. És una tasca ben útil. Com aclarir els arbres fruiters, llevar una bona quantitat de fruita quan és menuda fa que la que queda condisca més. La meua impaciència m’ha impedit fer-ho més sovint.
