Salvador Vendrell
Allà és el país de les promeses. Allà tot sembla una mica millor: la feina, el paisatge, els governs, les llibreries, els restaurants, els amors i fins i tot la felicitat. És el lloc on pensem que començaria la nostra vida si tinguérem més diners, més temps o més coratge.
Allà sempre està una mica més lluny del que ens pensàvem. Quan hi arribem, ens espera una sorpresa: els qui hi viuen també miren cap a un altre allà. Perquè l’allà no és un lloc, és una manera d’ajornar la satisfacció.
Els mapes estan plens d’allàs. La vida, en canvi, només coneix acís. Potser per això els somnis necessiten l’allà, però la felicitat, si arriba algun dia, sempre ho fa ací.
Tobies Grimaltos
Allà és el país de l’alié, del que no som nosaltres. En la mesura que és desconegut, és el lloc de la por o de l’anhel. Allà és on la Mare de Déu fa més miracles o on es cometen barbaritats insospitades. Allà és el lloc del misteri mentre és allà. És allà on voldríem ser perquè es compliren els somnis o on no voldríem ser per no perdre el que tenim. Hi ha allàs bons i allàs dolents. Allà és un concepte, un lloc mental poblat de béns o de patiments. En qualsevol cas, el problema dels allà és que quan hi arribem esdevenen ací i ja no hi ha misteri, ni esperança. Avui, però, la globalització ha fet desaparéixer els allà per convertir-los tots en ací.
