Salvador Vendrell
Pensar és no donar res per definitivament sabut. És mirar una cosa que sembla clara i preguntar-se si realment ho és. És fer-se preguntes, buscar arguments, comparar, dubtar i, de vegades, canviar d’opinió. Pensar no consisteix a acumular respostes, sinó a aprendre a conviure amb les preguntes.
També és una forma de llibertat. Poden dir-nos què hem de fer, què hem de creure o fins i tot què hem de dir, però hi ha un territori que, mentre conservem la capacitat de pensar, continua sent nostre. Ningú no pot pensar exactament per nosaltres. Per això cal vigilar les idees que deixem entrar i, sobretot, les que acceptem sense haver-les examinades.
Potser pensar bé no ens garanteix encertar. Però ens ajuda a equivocar-nos amb una mica més de criteri.
Tobies Grimaltos
Pensar és explorar l’immens territori de les possibilitats. El seu únic límit és la contradicció. Tot el que no és contradictori és possible i, per tant, susceptible de ser pensat. Pensar és imaginar, calcular, argumentar, concebre. És un poder fabulós que pot crear tots els mons possibles. I és l’acció més secreta i privada que tenim. Ningú encara pot entrar dins la inexpugnable fortalesa del nostre pensament. És l’espai de la llibertat màxima, impossible d’encadenar. Ni el més gran dels tirans té poder sobre ell una vegada s’ha format. L’única precaució que cal tenir és bastir-lo bé, perquè una vegada conformat no pot ser dominat per altri. Aquesta és la nostra (gran) responsabilitat. Pensa bé i encertaràs!
