Salvador Vendrell
Sempre que m’he queixat de la calor, he sentit alguna persona major que em deia: “La calor la fa a rogles”. O bé: “Si tens calor, arrima’t al ponedor”. Eren maneres de llevar-li importància a la cosa, com si la calor també tinguera les seues manies i no atacara tothom per igual. Ara, però, la gent ja no està per a tanta broma escèptica. Fa molta calor, en molts llocs i per a molta gent. La calor és democràtica, encara que també és veritat que en fa de les seues i no castiga tots els llocs i a totes les persones de la mateixa manera.
Jo estic a vora mar, en un desè pis, i dorm molt bé. Tinc una finestra a ponent i una altra a llevant que deixen passar un airet que, algunes nits, ens obliga a tapar-nos amb un llençol i, de matinada, fins i tot a tancar una finestra. No em puc queixar. Hi ha dies, però, que arriba una «calor forastera», d’aquelles que no reconeixem com a nostres. Ja sabeu d’on ve el vent de ponent i què fa la ponentada, que marceix la collita i ens deixa l’aire com si haguera passat per un forn. Aleshores se’ns acaba la bona vida i hem de dormir al menjador, on tenim l’aire condicionat que, pobret, aquells dies infernals no té més remei que fer hores extres. I d’aquests dies de calor forastera cada estiu sembla que en tenim més. Abans arribava algun dia i en parlàvem. Ara arriben i ens obliguen a canviar els costums de casa.
Però encara hi ha qui diu que això del canvi climàtic és una exageració. Quina barra. Hi ha gent que, davant de quaranta graus, encara necessita que li ho explique un negacionista.
Tobies Grimaltos
Sempre he dit que l’estiu era per als que tenien diners i poca faena. Bé, gairebé sempre, que de xiquet m’agradava l’estiu. Si no podies permetre’t el luxe de tindre unes bones vacances, de canviar de lloc per estar més fresc i més relaxat, l’estiu podia resultar aclaparador. Si havies de treballar en un ofici manual (com ara obrer) durant la canícula, pregaves i molt perquè prompte arribara el bon temps, que no era precisament el temps de la calor.
Sempre he preferit el fred a la calor. Si fa fred, et pots posar més roba, però què fas quan la calor és forta? Sí, ja sé que hi ha gent per a tot, que no es pot generalitzar: hi ha qui prefereix la calor al fred. No es pot generalitzar? Crec que això seria abans. Pocs en deuen quedar que encara siguen fans de l’estiu, d’aquests estius que patim darrerament i els que vindran, que poden ser pitjors. Estiu? Ni tan sols amb diners i poca faena abelleix ara l’estiu.
