Vicent Marqués
RELAT | "Vaig entrar a l’habitació, que era com el camerino d’un teatre, amb una cadira i un espill ple de llums, i ella s’alçà de la cadira i em digué somrient «Ets molt guapo, fill meu, t’assembles a mi. I també a ton pare, és clar». Jo estava completament atarantat, no sabia què dir davant d’aquella bellesa."