David Garrido
El valencià, el català de tots —com deia Enric Valor— és el pa de paller del sistema educatiu valencià. El País Valencià no és ni Madrid ni Múrcia ni la Rioja. Qui ho dubta? Ara bé, hi ha a qui la sola presència del valencià li regira els budells i que, atipat d’esquírria catalanofòbica, voldria la llengua d’Ausiàs March extirpada de l’escola i de la societat valencianes. No ens ve de nou això, que la cosa ve de lluny, com veurem tot seguit. L’esclat de la vaga d’ensenyants ha tornat a desemmascarar el conflicte lingüístic —i polític— latent. Als actuals inquilins del palau de la Generalitat —pandorgos viscerals— no els agrada el valencià, com no els agrada l’educació pública i no els agrada que el poble escriga, parle i pense.