Les instal·lacions del magatzem de gas Castor, situades davant de la costa de Vinaròs (el Maestrat), continuen engreixant la factura més d’una dècada després de la paralització. Enagás ha finalitzat el segellament definitiu dels 13 pous de l’antic magatzem submarí de gas, situat a 21,6 quilòmetres de la costa, una actuació valorada finalment en 241 milions d’euros. Amb aquesta nova despesa, els diferents costos públics associats al fracassat projecte impulsat per Escal UGS, participada majoritàriament per ACS, el grup presidit per Florentino Pérez, superen ja els 2.100 milions d’euros, d’acord amb el càlcul que suma les diferents partides conegudes.
I la factura encara no està definitivament tancada. Després del segellament dels pous queda pendent l’última fase: el desmantellament de les instal·lacions de superfície, tant les situades a la mar com les terrestres. Enagás confirma que aquesta és l’etapa que haurà d’abordar-se després de completar l’aïllament dels pous.
La nova actuació ha consistit en la col·locació de tres taps permanents en cadascun dels 13 pous perforats a l’antic jaciment petrolífer Amposta. Enagás qualifica els treballs de “gran complexitat i alt nivell d’especialització tècnica” i explica que ha sigut necessari desplegar la plataforma marina flotant Noble Resolve, vinguda des de Dinamarca.
Les barreres instal·lades combinen elements mecànics d’aïllament i taps permanents per impedir possibles comunicacions entre les diferents formacions geològiques. Els revestiments dels pous han sigut tallats a més de tres metres per davall del llit marí, de manera que el fons ha quedat lliure de les canonades associades als pous. Segons Enagás, l’objectiu és deixar el terreny en una situació de “màxima seguretat”.
Una factura que continua creixent
El cost del segellament ha acabat sent considerablement superior a estimacions anteriors. Els treballs ascendeixen ara a 241 milions d’euros, encara pendents de les certificacions finals. Una quantitat a la qual s’afegeixen, segons les dades aportades, els 125 milions d’euros reclamats per Enagás per la hibernació i el manteniment de les instal·lacions des de finals del 2014, així com altres costos acumulats des de la paralització.
El gruix de la factura, però, prové del mateix fracàs de la concessió. Després de la renúncia de la concessionària, el govern espanyol va acordar el 2014 una indemnització d’uns 1.350 milions d’euros a Escal UGS. La promotora estava controlada majoritàriament per ACS, el grup de Florentino Pérez.
Són quantitats que engrandeixen el forat generat a l’erari públic pel projecte Castor. El juny, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) xifrava aquest forat en 1.709 milions d’euros sense incloure els 40 milions d’euros del gas coixí adquirit per a les proves inicials d’injecció que van provocar més d’un miler de terratrèmols.
El resultat situa el cost acumulat en uns 2.114 milions d’euros abans d’abordar el desmantellament definitiu de les instal·lacions de superfície.
No ha funcionat mai
El Castor havia de convertir un antic jaciment petrolífer submarí en un gran magatzem estratègic de gas. Però les proves d’injecció efectuades el 2013 van estar acompanyades d’una intensa activitat sísmica a les comarques pròximes.
Es van registrar més d’un miler de terratrèmols, alguns percebuts clarament per la població del Maestrat i les Terres de l’Ebre. L’Institut Geogràfic Nacional va relacionar els sismes de major magnitud amb les injeccions de gas, i el projecte va quedar paralitzat el setembre del 2013.
La infraestructura va iniciar després un llarg procés d’hibernació. El 2019, el Consell de Ministres va acordar avançar cap al segellament i abandonament definitiu dels pous, treballs que ara, set anys després d’aquella decisió, Enagás dona per completats.
“Quants diners ens hem gastat?”
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que durant anys ha encapçalat l’oposició al projecte, ha celebrat que els pous queden finalment segellats, però ha tornat a posar el focus en el cost assumit per les arques públiques i ha reclamat que el procés arribe fins al final.
“Quants diners ens hem gastat en una obra que no s’ha arribat a inaugurar i no hem utilitzat per a res?”, s’ha preguntat el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort.
La Plataforma reclama ara que es complete el desmantellament definitiu de les instal·lacions terrestres i marines, una operació que encara podria incrementar substancialment la factura.
El tancament dels 13 pous posa així fi a una de les fases més delicades del Castor, però no a la història econòmica d’un projecte que, tretze anys després dels terratrèmols que van precipitar-ne la paralització, continua generant costos públics sense haver arribat mai a entrar en funcionament comercial.
