La Unió Llauradora i Ramadera alerta que la combinació de la sequera i l’elevada afecció de l’abellerol provocarà un minvament de més del 40% en la producció de mel al País Valencià, “en un any especialment complicat per a les explotacions apícoles”, remarquen. La falta de floració, la mortalitat més alta d’abelles i l’increment dels costos d’alimentació, maneig, trasllat i reposició d’eixams “estan posant en risc la continuïtat de nombroses explotacions”, alerten.
L’organització destaca a més que quasi el 99% dels ruscos del País Valencià són transhumants, per la qual cosa la situació afecta especialment unes explotacions que necessiten desplaçar els seus ruscos a la recerca de floracions i que suporten uns costos creixents. “Cada rusc que es mor, i aquests dies n’estan morint a milers, l’apicultor perd 120 euros”, explica el secretari general de La Unió, Carles Peris. Actualment, existeixen al País Valencià 2.440 explotacions apícoles i 271.557 ruscos censats.
La Unió ha traslladat novament a la Conselleria d’Agricultura “la greu i persistent afecció que està provocant l’abellerol sobre els assentaments apícoles valencians”. Durant 2026, la pressió d’aquesta espècie ha sigut “excepcionalment elevada en alguns punts, comprometent el desenvolupament dels eixams, la producció de mel i altres productes apícoles”, asseguren.
L’organització recorda que ja va advertir d’aquest problema l’octubre del 2023, quan va sol·licitar mesures de prevenció i compensació i va reclamar un protocol oficial. El febrer del 2024 va tornar a demanar una ajuda directa per a les explotacions afectades. “Han passat tres anys des de la primera petició i continuem sense una resposta”, denuncia La Unió.
“La presència continuada de l’abellerol no sols provoca una depredació directa d’abelles. També genera un efecte dissuasori en els voltants dels assentaments, reduint el pecoreig i, amb això, l’entrada de nèctar i pol·len”, expliquen des de l’organització agrícola. Això obliga les colònies a consumir les seues reserves, afecta l’alimentació de la cria i afebleix progressivament els eixams, especialment quan ja estan sotmesos a la sequera, l’escassetat de floració i altres factors sanitaris i climàtics, afigen.
La Unió recorda que l’Ordre 8/2023, de 20 d’abril, que regula les ajudes d’intervenció en el sector apícola valencià, contempla en el seu annex I, apartat 2.1.6, la possibilitat de finançar mesures preventives enfront de l’abellerol quan existisca un protocol oficial autoritzat. Per això, considera “necessari que la Generalitat desenvolupe i aprove aquest protocol perquè aquesta previsió puga aplicar-se de manera efectiva”. L’organització subratlla que la protecció de l’abellerol i el suport a l’apicultura “són compatibles” i aposta per una política de convivència basada en mesures preventives autoritzades, selectives i no lesives, com també en la compensació dels perjudicis que no puguen evitar-se. La Unió “no planteja actuacions de control poblacional ni sobre els nius”, volen deixar clar.
Reclamen un protocol oficial
Per tot això, “reclamem un protocol oficial elaborat amb la participació del sector, una línia estable d’ajudes per a compensar els danys i finançar mesures preventives, amb prioritat per a les explotacions professionals, i un programa d’investigació i seguiment que permeta determinar quins sistemes dissuasoris resulten realment eficaços”.
L’organització demana, així mateix, que siguen subvencionables malles i estructures de protecció, sistemes acústics o visuals degudament autoritzats i altres mesures compatibles amb la conservació de l’abellerol, com també un procediment senzill per a acreditar els danys i sol·licitar les ajudes, especialment adaptat a les característiques de les explotacions transhumants.
La Unió considera finalment que, després de les reiterades peticions formulades des del 2023, “ha arribat el moment de passar del reconeixement del problema a l’aplicació efectiva de solucions, perquè la càrrega econòmica derivada de la mortalitat i l’afebliment de les colònies no pot recaure indefinidament sobre els apicultors”, alerten.
