Salvador Vendrell
L’estat natural de l’home, abans del pecat original, és la jubilació. El treball arribà després, com a càstig, i des d’aleshores ens hem dedicat a dignificar-lo per a fer-lo més suportable.
Per això jo no diria que el treball dignifica. El que dignifica és poder deixar de treballar. I, si no podem arribar tan lluny, almenys que treballem menys i visquem més.
Tobies Grimaltos
Si una cosa va demostrar el confinament de la pandèmia és que quan no s’ha de treballar per a viure la creativitat creix d’una manera sorprenent. Que l’oci és d’una gran productivitat. Perquè ni ens agrada estar amb els braços plegats, ni tenir l’obligació de treballar. Una cosa com l’altra són càrregues. No fer res ens ofega, però haver de fer obligats és una condemna, per això mateix, per estar obligats.
Aquest és el problema del treball, la seua imposició. No fer el que vols i t’agrada, sinó el que has de fer per necessitat. No és fer el que molesta, sinó haver de fer. Com la diferència entre fer collites en un trosset de terra per afició o ser llaurador de professió.
