Josep Antoni Nebot
Juliol de 2039
RELAT | Aquelles dades ja no generaven inquietud. Formaven part del mateix tipus de rutina que, tant de temps abans, havia sigut mirar el cel abans d’eixir de casa
El model energètic que revelen els pressupostos
D’una banda, no es consignen recursos suficients per a les comunitats energètiques, la generació renovable distribuïda i l’emmagatzematge industrial. De l’altra, es plantegen incentius i condicions favorables per a una gran infraestructura energètica centralitzada, controlada per una gran corporació.
En quines mans estem?
Qui està cuidant realment el territori abans que creme? Qui està pensant en les persones que viuen envoltades de muntanya? Qui està posant els recursos necessaris en un context de risc creixent? Qui està assumint que la prevenció d’incendis és també política climàtica, política rural, política d’habitatge i política de seguretat?
El mercat lliure de l’habitatge
En el fons, tot està connectat. L’habitatge, el clima, els aliments, l’energia i els residus formen part d’una mateixa discussió: quina vida volem i qui té dret a viure-la. Si deixem que tot depenga de la rendibilitat, acabarem amb ciutats per a inversors, camps sense agricultors, aliments cars, barris inhabitables a l’estiu i una crisi climàtica cada vegada més accelerada.
Europa, a quaranta graus
Per això, el projecte europeu és tan rellevant per al País Valencià. Perquè ens permet situar els nostres problemes en una escala més ampla i exigir respostes compartides. Perquè ens dota d’un marc de drets, de cooperació i de finançament. Perquè ens recorda que no estem sols davant d’un fenomen que no entén de fronteres.
La crisi climàtica sobre l’economia valenciana
Cal dir-ho amb claredat: la crisi climàtica no és un assumpte perifèric, sinó un element central de l’economia valenciana. Considerar-la únicament com una qüestió ambiental és ignorar la seua incidència directa sobre el PIB, l’ocupació, la renda i la cohesió territorial.
Una de les grans tasques del nostre temps: aprendre a detectar la catàstrofe
Potser esta és una de les grans tasques del nostre temps: aprendre a vore la catàstrofe abans que aparega. No com una fatalitat inevitable, sinó com una combinació de factors sobre els quals encara podem actuar
Els oficis de la nova era climàtica
La nova economia climàtica no serà justa per si sola. Pot crear ocupacions dignes o pot crear precarietat verda. Pot repartir oportunitats o concentrar beneficis. Pot revitalitzar pobles o convertir-los en aparadors sostenibles per a uns pocs. Tot dependrà de les polítiques públiques, de la formació, de la inversió, de la negociació social i de la capacitat col·lectiva per orientar el canvi.
Europa bull abans de l’estiu
Darrerament, el canvi climàtic s’ha presentat sovint com un problema futur o com una qüestió principalment ambiental. Però el que està passant aquests dies a Europa evidencia que parlem també d’economia, salut pública, alimentació, energia, ordenació territorial i seguretat col·lectiva.
Escoles per a la nova era climàtica
Les escoles valencianes no poden continuar sent llocs que simplement resisteixen la calor. Han de convertir-se en refugis climàtics de ple dret i en laboratoris quotidians de la nova era climàtica: espais frescos, verds, accessibles, inclusius, renovables i plens de vida. Això també és defensar l’escola pública.
Educar per al futur en temps d’emergència climàtica
El sistema educatiu no ha d’estar a soles. Educa una cooperativa quan impulsa formes sostenibles de consum. Educa una empresa quan aposta per models productius responsables. Educa una família quan transmet hàbits coherents. Eduquen també els ajuntaments quan transformen l’espai públic o creen refugis climàtics.
Qüestionari d’obvietats per la crisi climàtica: preguntes que ningú rebutjaria
La immensa majoria de la gent contestaria exactament el mateix. Ningú amb el mínim trellat vol més contaminació, més calor, més foc o més misèria. Ningú desitja veure els camps abandonats, els pobles despoblats o la mar convertida en un femer.
Descobrim la diversitat com a pilar del canvi amb Esther Paulo
Potser per això la paraula diversitat desperta una resposta tan fonda. Perquè ens recorda que la vida no és una línia recta, sinó una trama de formes múltiples. I també perquè ens obliga a reconéixer que la uniformitat, encara que siga còmoda per a certs interessos, és una mala notícia per al futur.
Adaptació de les festes valencianes davant el canvi climàtic
La festa del País Valencià ha assumit, amb el pas del temps, una responsabilitat clara en termes socials i econòmics; ara li correspon fer un pas més i incorporar de manera decidida la sostenibilitat ambiental com a part essencial del seu sentit.
Cada gest compta: reflexions sobre el canvi social silenciós
Potser el món no canvia només amb revolucions sobtades. Canvia quan milions de persones, una a una, decideixen actuar amb consciència.
Eficàcia i justícia: claus per a la sostenibilitat real
No n’hi ha prou amb autoproclamar-se adalils de la sostenibilitat. Cal deixar de mirar el territori com un recurs i començar a mirar-lo com una casa.
Planificació territorial: clau per a un futur sostenible
El País Valencià té tot el necessari per a fer aquest pas: coneixement tècnic, experiències acumulades, una xarxa de professionals i d’iniciatives que ja estan treballant en aquesta direcció. El que falta és convertir-ho en política pública coherent i sostinguda.
Guerra i economia: l'impacte en la vida al País Valencià
Cada pas cap a la sobirania energètica i alimentària és també un pas cap a la desvinculació de la guerra, un xicotet acte de desobediència tranquil·la davant d’un sistema que transforma cada conflicte llunyà en una crisi sistèmica.
Les conseqüències econòmiques dels conflictes actuals
Europa es troba hui atrapada en una contradicció profunda: depén d’una energia que alimenta guerres i, al mateix temps, aquestes guerres condicionen la seua estabilitat econòmica, política i climàtica.
Feminisme i ecologisme: una unió necessària
L’ecologisme sense feminisme corre el risc de quedar-se a mig camí. Pot denunciar la degradació ambiental, però sense qüestionar les estructures socials que l’han generat. Pot proposar solucions tècniques, però sense transformar els valors que sostenen el sistema.
Petroli versus renovables: una lluita pel futur energètic
El petroli concentra poder i genera conflictes. Les renovables distribueixen capacitat i poden reduir motius de guerra. I no és ingenuïtat. És pura física aplicada a la política.
Infraestructures davant vents extrems: com preparar-se
La paraula clau és adaptació. No és una capitulació, sinó un exercici de lucidesa. Si sabem que els episodis de vent intens seran més freqüents, menys estacionals i més virulents, hem de repensar tot allò que hi està exposat.
Medi rural: només paisatge o oportunitat de futur?
El medi rural no ha de ser només un paisatge que cuidar. Ha de ser un espai on es puga viure, treballar, innovar i estimar.
Com el canvi climàtic impacta el turisme al País Valencià
El debat ja no és només sobre turisme ni tan sols sobre clima. És sobre quin país volem ser. Si volem continuar venent-nos a Fitur com si el futur fora una postal eterna de sol, o si preferim escoltar el territori quan ens parla baix, però clar.