Josep Antoni Nebot
L’energia de les pimes
Pedro i Heliotec formen part d’aquell teixit de xicotetes i mitjanes empreses valencianes dedicades a les energies renovables que, amb el seu treball quotidià, vertebren el nostre territori, generen ocupació, acumulen coneixement i fan possible la transició energètica.
La maladaptació
Adaptar-nos al canvi climàtic significa entendre que no actuar té conseqüències, però actuar sense pensar prou també en pot tindre. No es tracta de paralitzar les actuacions necessàries, sinó de fer-les millor.
Refundació
Un País Valencià més preparat. Més just. Més sostenible. Més innovador. Més cohesionat. Més conscient dels límits del seu territori. Més orgullós de la seua llengua i de la seua cultura. I, sobretot, més capaç de cuidar allò que compartim.
El lloc de l’energia
La transició energètica no pot consistir a traslladar els impactes de la nostra manera de viure a un lloc on no els vegem. Ho hem fet durant anys important petroli, gas i carbó de territoris llunyans. Ara podem construir un sistema més pròxim, més distribuït, més democràtic i més vinculat al territori.
Contra l’activisme climàtic
Podem discutir els mètodes de Greenpeace. Podem discutir on estan els límits de la desobediència civil. Podem discutir fins a quin punt pot interferir una protesta en l’activitat d’altres persones. I també hem de discutir els límits de la resposta de l’Estat.
La utilitat de la mirada ecologista
Ser ecologista no hauria de significar sols pertànyer a un partit, una associació o una determinada sensibilitat política. Hauria de significar assumir una idea molt més senzilla: que el nostre benestar depén de recursos limitats i que cuidar-los és una obligació col·lectiva.
El preu de la ignorància
Els resultats de PISA haurien de servir-nos per a alguna cosa més important que discutir sobre qui governava quan aquells alumnes estudiaven primària. Haurien de servir-nos per decidir quin tipus de societat volem ser.
La base invisible sota els pilars de l’estat del benestar
De què serveix garantir drets si no garantim abans les condicions mínimes perquè la vida siga viable?
Acció directa davant la crisi climàtica
OPINIÓ | Entre pensar que podem solucionar individualment el canvi climàtic i pensar que no podem fer absolutament res hi ha un espai enorme
Quan la mar valenciana s’escalfa: efectes pràctics i conseqüències
Protegir la Mediterrània no és una preocupació exclusiva de biòlegs, ecologistes o persones aficionades al submarinisme. És una política de supervivència i també una política econòmica.
Vicent té por
Té por del futur. No d’un futur llunyà, sinó del de demà. Té por que els seus fills hereten un món més calent, més insegur i més injust.
Felicitat en temps de límits
Potser la felicitat del segle XXI començarà quan deixem de demanar al planeta que adapte els seus límits als nostres plans i comencem a adaptar la nostra vida a la realitat del planeta. No per a viure pitjor, sinó per a viure millor.
Les meues muntanyes cremades: i ara, què fem?
Mentre escric estes línies, el foc encara no està completament controlat i els mitjans aeris no paren de passar per damunt dels nostres caps
Juliol de 2039
RELAT | Aquelles dades ja no generaven inquietud. Formaven part del mateix tipus de rutina que, tant de temps abans, havia sigut mirar el cel abans d’eixir de casa
El model energètic que revelen els pressupostos
D’una banda, no es consignen recursos suficients per a les comunitats energètiques, la generació renovable distribuïda i l’emmagatzematge industrial. De l’altra, es plantegen incentius i condicions favorables per a una gran infraestructura energètica centralitzada, controlada per una gran corporació.
En quines mans estem?
Qui està cuidant realment el territori abans que creme? Qui està pensant en les persones que viuen envoltades de muntanya? Qui està posant els recursos necessaris en un context de risc creixent? Qui està assumint que la prevenció d’incendis és també política climàtica, política rural, política d’habitatge i política de seguretat?
El mercat lliure de l’habitatge
En el fons, tot està connectat. L’habitatge, el clima, els aliments, l’energia i els residus formen part d’una mateixa discussió: quina vida volem i qui té dret a viure-la. Si deixem que tot depenga de la rendibilitat, acabarem amb ciutats per a inversors, camps sense agricultors, aliments cars, barris inhabitables a l’estiu i una crisi climàtica cada vegada més accelerada.
Europa, a quaranta graus
Per això, el projecte europeu és tan rellevant per al País Valencià. Perquè ens permet situar els nostres problemes en una escala més ampla i exigir respostes compartides. Perquè ens dota d’un marc de drets, de cooperació i de finançament. Perquè ens recorda que no estem sols davant d’un fenomen que no entén de fronteres.
La crisi climàtica sobre l’economia valenciana
Cal dir-ho amb claredat: la crisi climàtica no és un assumpte perifèric, sinó un element central de l’economia valenciana. Considerar-la únicament com una qüestió ambiental és ignorar la seua incidència directa sobre el PIB, l’ocupació, la renda i la cohesió territorial.
Una de les grans tasques del nostre temps: aprendre a detectar la catàstrofe
Potser esta és una de les grans tasques del nostre temps: aprendre a vore la catàstrofe abans que aparega. No com una fatalitat inevitable, sinó com una combinació de factors sobre els quals encara podem actuar
Els oficis de la nova era climàtica
La nova economia climàtica no serà justa per si sola. Pot crear ocupacions dignes o pot crear precarietat verda. Pot repartir oportunitats o concentrar beneficis. Pot revitalitzar pobles o convertir-los en aparadors sostenibles per a uns pocs. Tot dependrà de les polítiques públiques, de la formació, de la inversió, de la negociació social i de la capacitat col·lectiva per orientar el canvi.
Europa bull abans de l’estiu
Darrerament, el canvi climàtic s’ha presentat sovint com un problema futur o com una qüestió principalment ambiental. Però el que està passant aquests dies a Europa evidencia que parlem també d’economia, salut pública, alimentació, energia, ordenació territorial i seguretat col·lectiva.
Escoles per a la nova era climàtica
Les escoles valencianes no poden continuar sent llocs que simplement resisteixen la calor. Han de convertir-se en refugis climàtics de ple dret i en laboratoris quotidians de la nova era climàtica: espais frescos, verds, accessibles, inclusius, renovables i plens de vida. Això també és defensar l’escola pública.
Educar per al futur en temps d’emergència climàtica
El sistema educatiu no ha d’estar a soles. Educa una cooperativa quan impulsa formes sostenibles de consum. Educa una empresa quan aposta per models productius responsables. Educa una família quan transmet hàbits coherents. Eduquen també els ajuntaments quan transformen l’espai públic o creen refugis climàtics.