Pedro va haver d’emigrar de xiquet a Alemanya amb la seua família. No per capritx, sinó per necessitat, la mateixa que força hui en dia tantes famílies a travessar fronteres buscant faena i un futur millor. Allí va créixer, va estudiar, va construir amistats i va aprendre un ofici. Després de la formació professional, va començar a treballar com a aprenent d’instal·lador. Tenia un present estable i un futur traçat. Però cada estiu, cada Nadal, tornava al poble buscant alguna cosa que Alemanya no podia oferir-li: la llum.
Aquella llum no era només la del Mediterrani, tan diferent de la foscor hivernal del nord d’Europa. Tampoc era únicament la de les festes i els retrobaments. Era la llum de la família, dels carrers coneguts, dels paisatges de la infantesa i d’una terra que continuava sent seua. Fins que un dia aquella recerca es va convertir en una decisió vital: va tornar i va començar a treballar d’instal·lador.
Amb el temps va formar una família i va anar acumulant experiència, inquietuds i idees. Una d’aquelles idees es va materialitzar l’any 2006, quan, amb el suport dels seus socis actuals i l’impuls inicial del seu amic Ximo Sánchez, va fundar una empresa d’energies renovables: Heliotec.
Vint anys després, la trajectòria de Pedro Castilla forma part de la història de la transició energètica al País Valencià. Heliotec va nàixer quan les energies renovables encara eren una aposta incerta. Parlar de plaques solars, autoconsum, minieòlica, minihidràulica o energia solar tèrmica semblava cosa d’uns pocs entusiastes. No era una moda ni un negoci fàcil. Pedro va ser un d’aquells pioners que van entendre que l’energia no era només una factura: també era autonomia, futur, territori i dignitat.
La formació alemanya li havia proporcionat coneixements tècnics i una cultura del treball ben fet. Dimensionar instal·lacions, calcular consums, seleccionar components, muntar estructures i mantindre els sistemes requeria rigor, paciència i responsabilitat. Però, sobretot, havia aprés que darrere de cada instal·lació hi havia unes persones que depositaven la seua confiança en un professional.
Quan va començar aquella aventura empresarial, el País Valencià tenia molta llum solar, però ben poques oportunitats per a aprofitar-la. La fotovoltaica era cara, desconeguda i generava desconfiança. El mercat era reduït, les inversions arriscades i les administracions encara no havien construït un marc favorable. Precisament per això hi havia una tasca pionera per fer: explicar, convéncer, demostrar, instal·lar i mantindre.
Pedro, amb heliotec, va contribuir a acostar les renovables a la vida quotidiana. Darrere d’aquesta trajectòria hi ha milers d’hores de treball: visites a habitatges, fàbriques, cooperatives, pous de reg, explotacions agrícoles i bancs; estudis, permisos, plaques, bateries, cablejats i manteniments. I, per damunt de tot, relacions de confiança construïdes amb el temps.
En aquells primers anys, l’energia solar tèrmica va ocupar un lloc destacat. Abans que l’autoconsum fotovoltaic es popularitzara, ja permetia reduir el consum de gas i gasoil per a produir aigua calenta en habitatges, hotels i residències. Aquella tecnologia demostrava que la transició energètica no consistia únicament a generar electricitat, sinó també a aprofitar la calor del sol i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
Aquesta visió integral continua sent necessària. Les bombes de calor, la biomassa sostenible, la solar tèrmica, la fotovoltaica i l’eficiència dels edificis formen part d’un mateix repte: consumir menys energia, aprofitar millor els recursos i reduir les emissions.
Un dels episodis més significatius d’aquella etapa va ser la instal·lació del primer autoconsum legalitzat al País Valencià, dissenyat i executat al supermercat de la Cooperativa Agrícola Sant Vicent Ferrer, a la Vall d’Uixó. La seua importància no estava en les dimensions, sinó en allò que representava: demostrar que l’energia solar podia funcionar en un negoci real, amb necessitats reals. La innovació deixava de ser un discurs per a convertir-se en plaques sobre una coberta, una factura més baixa i una decisió col·lectiva.
Pedro sempre ha entés que la transició energètica no es construeix únicament des de les grans corporacions. També es fa des de les xicotetes empreses, les famílies, les cooperatives i els agricultors que busquen reduir els costos energètics. Heliotec ha participat en aquesta transformació amb instal·lacions residencials, agrícoles i industrials, tant al territori valencià com a la resta de l’Estat i en diversos països de mig món.
En una comarca com la Plana, aquesta activitat té una significació especial. L’agricultura necessita energia per a extraure aigua, regar, refrigerar i mantindre la producció. L’autoconsum fotovoltaic permet reduir costos i donar estabilitat a explotacions sotmeses a dificultats econòmiques i climàtiques creixents. L’agrovoltaica obri també noves possibilitats, sempre que s’integre amb criteri i respecte pel paisatge. No es tracta de cobrir indiscriminadament el territori de plaques, sinó de posar l’energia al servici de les activitats productives.
Però aquest camí no ha sigut fàcil. La història d’Heliotec i de Pedro és també la d’un sector que ha hagut de sobreviure a decisions polítiques contradictòries, canvis normatius i una inseguretat jurídica que ha frenat nombroses iniciatives.
Les retallades de les retribucions fotovoltaiques iniciades el 2010 van alterar les previsions econòmiques de molts projectes. Inversions concebudes sota unes condicions van haver d’afrontar-ne unes altres. La confiança es va ressentir, el finançament es va complicar i moltes empreses van desaparéixer o van haver de reinventar-se.
Després arribaria l’anomenat «impost al sol», establit l’any 2015, amb càrrecs i exigències administratives que desincentivaven l’autoconsum. Resultava paradoxal que, en un país privilegiat per la radiació solar, produir electricitat amb plaques fotovoltaiques es convertira en una carrera d’obstacles administratius i econòmics. La supressió d’aquells càrrecs, l’octubre de 2018, va obrir una etapa més favorable.
Pedro va travessar totes aquestes dificultats adaptant-se a les circumstàncies, evolucionant des de les instal·lacions destinades a vendre electricitat a la xarxa cap a l’autoconsum, l’eficiència energètica i el servici tècnic. Aquella experiència explica una mirada que combina entusiasme i prudència: les renovables necessiten innovació, però també estabilitat i seguretat jurídica.
Hui parlem molt de grans parcs solars, companyies energètiques i objectius climàtics. Tot això té importància, però sovint oblidem les xicotetes i mitjanes empreses que fan possible la transformació sobre el terreny. Són les que coneixen el veïnat, resolen dubtes, formen professionals i mantenen les instal·lacions. Les que converteixen els compromisos polítics en realitats quotidianes.
Quan una empresa local instal·la un sistema renovable, no sols produeix energia neta: genera ocupació qualificada, coneixement i activitat econòmica. I quan ho fa durant vint anys, contribueix a transformar la cultura energètica d’una societat.
La vida, tanmateix, tampoc li ha posat sempre les coses fàcils a Pedro. Ha hagut d’afrontar dues vegades el càncer, experiències que deixen empremta i obliguen a mirar l’existència des d’una altra perspectiva. Però aquella energia que el va portar a tornar d’Alemanya i emprendre un projecte quan quasi ningú creia en les renovables continua intacta. Hui segueix treballant, imaginant projectes i afrontant nous reptes amb una força vital extraordinària, una vitalitat que sembla resistir-se al pas dels anys i a les adversitats.
Potser aquesta és una de les claus per a entendre Pedro: la capacitat de continuar mirant cap avant, de trobar nous motius per a il·lusionar-se i de mantindre la curiositat i les ganes de fer coses. La mateixa actitud que explica, en bona part, la supervivència i la continuïtat d’heliotec.
Pedro no és només un empresari de renovables. La seua biografia demostra com les històries personals poden confluir amb els grans canvis col·lectius. Un xiquet que va haver d’emigrar torna al seu poble, funda una empresa i contribueix a portar energia neta a cases, camps, indústries i servicis.
Pedro Castilla va tornar a la Vall d’Uixó buscant la llum. I, amb Heliotec, ha ajudat moltes altres persones a trobar-la: la llum del sol convertida en electricitat, la calor transformada en aigua calenta i l’autonomia davant dels combustibles fòssils.
Ben segur, Pedro i Heliotec formen part d’aquell teixit de xicotetes i mitjanes empreses valencianes dedicades a les energies renovables que, amb el seu treball quotidià, vertebren el nostre territori, generen ocupació, acumulen coneixement i fan possible la transició energètica. Empreses arrelades als pobles i a les comarques, que coneixen les necessitats de la gent i que han estat i continuaran sent el braç executor d’aquesta transformació. No per la força, sinó pel treball, per les instal·lacions. No per les promeses, sinó per la capacitat de convertir la llum i la calor del Mediterrani en un projecte col·lectiu per al País Valencià.
Josep Antoni Nebot Garriga és advocat, enginyer ambiental i expert en projectes sostenibles (josepantoni@nebotgarriga.com).
