Francesc Viadel
La violència segons Juanfran i Catalá
OPINIÓ | "No podem deixar sols els nostres ensenyants mentre un govern de destrellatats fanàtics es gasten els diners de tots en bous, vaques i processons."
A l’altra banda del mur
"Tot plegat, la vida no pot ser només patir, fugir... Quina putada, pensa. Després de tot, no ha estat ella qui ha triat aquella vida en captivitat, aquell horror de món."
Koji sobre el cel blau
"Quasi cinquanta anys després, just en la paret de capcer del túnel del metro, un Mazinger Z dibuixat, mig mutilat, intenta deslliurar-se'n del ciment en què viu atrapat."
Avinguda del Port
"El nàufrag sent com la solitud li puja per les cames i se li agafa a la gola com un insecte desesperat que vol sortir d’aquella caverna que no entén."
L’assassinat de Guillem
Rafa Xambó ha recollit tots aquests fets minuciosament. "L’assassinat de Guillem" és un llibre capital, un monument a la memòria, incòmode, clar, rigorós.
Prioritat nacional i filldeputisme
"La propaganda els ha dut a tal estat d’excitació que han perdut la vergonya i n’han fet del seu filldeputisme una prioritat nacional, també."
Juanfran, entre la prioritat nacional i la platja d’Alacant
"Mazón, amb cotxe oficial, despatx i un sou de cagar-se cames avall, s'ha convertit en el protegit d'un Juanfran que, si tinguera vergonya, l'hauria fet fora de Les Corts."
Una pols de Mishima
"Un any més els carrers s'ompliran de gent. L'oligopoli editorial llençarà els seus escriptors a la captura de compradors i aquests es barrejaran amb els que volen ser famosos."
"Esmorçaet" amb Coca-Cola
OPINIÓ | "Amb el valencià s’atreveix tothom. S’atreveixen els publicitaris, els jutges, els dirigents polítics com Rovira o Barrachina que no l’usen ni per a anar d’esmorzar amb els amics, s’atreveixen els policies, els gerents de cinema, els cambrers estrangers... Tothom! S’atreveixen a escriure’l malament o a dir com l’hem d’escriure."
Cartes marcades
"Un dia té un atac de cor que li mata el piu, que li mutila la seua alegria. El metge li diu que no passe pena, acabarà acostumant-se a aquella trista castedat."
Josep Piera, ací comença tot
Recuperem un article de Francesc Viadel dedicat a Josep Piera, qui ha mort aquest diumenge a 78 anys. El text es va publicar a Diari La Veu el 13 de juny del 2016.
Al Capone, les putes de Susana Camarero i el País Valencià
"Juanfran s'ha indignat amb les crítiques que li han plogut a compte d'endollar la seua parella, i Camarero ha assegurat que el govern d'Espanya està ple de putes."
Què en faré de la meua mort?
"Els anys passen i ho fan molt ràpidament. Uns bons amics meus sempre que ens trobem em pregunten un punt faceciosos, amb afecte, si ja sé què en faré, de la meua vida."
Inferns
"Els inferns del meu pare són també els meus. Sense casa, sense terra, sense pàtria."
Tsukiko i Haruki
"Al capdavall, existeix l'amor com a possibilitat, com a remei per a evitar el sense sentit d'una existència ensopida, dolorosa, fugaç, condemnada a extingir-se."
I si Mercè Rodoreda hagués sigut d’Aielo de Malferit?
OPINIÓ | "L’autora de 'La Plaça del Diamant' continuaria sent una escriptora en català (el d’Aielo) i una roja i un dimoni emplomallat."
Barcala, amor meu, posa’m un pis en Alacant
"M'aniria molt bé tenir un d'aquests pisets vora mar, amb piscina comunitària, a preu de persona del carrer encara que jo no siga, com et dic, un dels teus."
IES Benicalap: alumnes sense entrades per demanar-les en valencià
OPINIÓ | "Se senten impunes. Ignoren també una part de la realitat. Odien amb totes les seues forces allò que no coneixen. No toleren la diversitat. Bàsicament, no ens respecten en la nostra singularitat, en el nostre propi país."
Vida eterna
"Fa temps que a cada dues cantonades fan guàrdia a peu dret, al costat d'uns expositors com els de les agències de viatge, petits escamots de venedores d'eternitat."
Josep M. Roset, una tardor del 90
Nascut l’any 32 en una família humil, als quinze, va comprar la seua primera càmera a la botiga de Núria Oller, la representat de Kodak a Rubí. Tota la seua vida la va dedicar a veure el món amb els ulls d’un home lliure.
Nàcher o la solitud del trapezista
"D'entre la multitud, de sobte, apareix un ufanós Vicent Nàcher amb el posat de l'antropòleg bonhomiós que vagareja entre els de la tribu d'un país ignot."
"Boomer paradise"
"Pel que sembla, la felicitat d'aquesta espècie mantinguda per l'Estat, parasita, improductiva, egoista, perillosament eterna, representa la infelicitat dels X, Z, i hòsties..."
Vida de L.
"La vida mata, extermina fins i tot els somnis, invisibles a qui no els somia. Perquè s'entenga bé, a L. el va matar -i el mata encara- una existència plena de paranys."
L’any del dimoni
"El dimoni es pixa i es caga en el dret internacional, balla sobre una muntanya d'ossos, s'emborratxa de petroli i terres rares. Aquest és el seu any."