L’alcalde del PP de l’Alcúdia de Crespins, el metge rural Javier Sicluna Lletget, és qui encapçala la campanya de ‘depuració’ contra l’amenaça local de l’anti-Espanya que en aquest cas ve del nom de l’institut de batxillerat, Isabel-Clara Simó.
L’escriptora d’Alcoi, segons els populars, no representa el poble sobretot i, bàsicament, perquè en vida va ser una ferma defensora de la idea dels Països Catalans. I, en conseqüència, doncs, li donen el tracte que s’hi dona als enemics.
Certament, només poden esborrar el seu nom del centre on es formen a hores d’ara els futurs arquitectes o els professors de filosofia perquè si pogueren cal sospitar que la ‘depuració’ aniria molt més lluny.
A canvi, el PP proposa que la gent vote telemàticament per un seguit de noms referits a la toponímia del terme. Tot plegat, una xarlotada molt poc original. Ja posats en farina podrien haver imposat al centre el nom del torero Agustín Dauder, conegut amb el sobrenom de Colibrí que durant anys i fins la seua mort el 1937 va explotar la cantina de l’estació de tren del poble. O el de Padre Sanchis. O el de Santa Teresa de Jesús o el de Corin Tellado o el de Cantinflas…
Per descomptat que aquesta operació d’espanyolisme recalcitrant cal inscriure-la en les acalorades típiques preelectorals que solen afectar aquest personal i, més encara, en un context de polarització extrema atiada per Feijóo que no és Hitler -com ha exagerat la ministra socialista Morant– però que fa un paper de Von Papen de tres parells de collons.
El cas és que ara li ha tocat a l’escriptora d’Alcoi, però del cert que no és la primera vegada ni serà l’última que un valencià prominent amb consciència clara de ser-ho siga tractat per la dreta indígena com a un foraster perillós.
Els del PP consideren enemics tots els que no pensen com ells. Els molesta Miguel Hernández o Joan Fuster o els ensenyants que diuen “gairebé i aleshores” i que per aquest fet són uns “gilipolles” i cal “rematar-los” segons manifestava no fa tants anys l’ínclit Alfonso Rus. Com veieu, l’odi els ve de lluny. Abans d’Isabel-Clara Simó van ser Enric Valor a Castalla, Fuster ací i allà, Ovidi Montllor i tantíssims altres.
No els molesta, per exemple, governar amb els seus fillols de VOX o tenir en les seues mateixes files un grapat de franquistes.
En tots aquests anys de democràcia el PP ha estat incapaç encara de condemnar la dictadura de Franco causant de la mort i l’exili de centenars de milers de persones. No fa ni dos anys que Feijóo manifestava públicament, fastiguejat, que li produïen “peresa” els actes organitzats pel Gobierno per commemorar el final de la dictadura i l’inici de la democràcia. Un govern, per cert, que no es tallen en comparar amb una mena de narcodictadura marxistoide.
Ben mirat, com els hauria de molestar el franquisme si en són els hereus directes? Parlem clar. L’únic projecte del PP és el de la imposició d’una Espanya inequívocament castellana tutelada per unes elits econòmiques i judicials que, per cert, en termes generals no han deixat de ser-ho des de 1939. El somni humit del PP-VOX és el d’una democràcia autoritària amb un bipartidisme domesticat, és a dir, amb un PSOE dòcil i conservador i la desaparició, il·legalització, dels partits nacionalistes o escorats a l’esquerra dels socialistes. Ho ha dit José Maria Aznar amb aquella cara de gos rabiós que no pot tornar a passar que els socialistes formen govern amb l’ajut d’altres formacions polítiques (excepte la seua, s’entén) però la majoria de periodistes, de líders polítics democràtics, no se l’han volgut escoltar. Potser perquè pensen que aquesta d’una Espanya a l’hongaresa és una opció del tot inviable encara que el PP del senyor Sicluna acabe de votar a les Corts junt amb VOX l’aplicació al País Valencià de la Prioridad Nacional, un pas sense dubte decisiu -i inconstitucional- per a assolir l’Espanya uniforme que anhelen.
Tinc la impressió que l’operació de l’Alcúdia de Crespins és només el principi d’una campanya propagandística de ‘depuració’, maldestra i condemnable, que la direcció del PP deixarà en mans de cada col·lectiu local en funció de cada context. Per dalt, des de la Generalitat, continuaran soscavant institucions com l’AVL o negant el pa i la sal a qualsevol entitat que defense el valencià. Alhora, bramaran contra Catalunya, contra la llei d’amnistia i contra La Pasionaria si cal. Això és el que han fet sempre des que van liquidar el Movimento. De moment, doncs, cap novetat. Caldrà esperar però a veure què passarà si tornen a guanyar en vots i no poden formar govern o si perden i tampoc poden controlar el BOE ni encara amb l’ajut de VOX. O pitjor, caldrà veure què faran si guanyen.
Pensem en el que deia Isabel-Clara Simó, immensament més gran que aquest metge menut del PP i tots els seues camarades: “No ens podem sentir lliures si els altres no ens accepten com a lliures. És tot un repte, convèncer-los. Sobretot quan es neguen fanàticament a acceptar-ho; aleshores és un repte majúscul. Això, per exemple, ho saben totes les dones del món”.
