Abans d’entrar en el plantejament de l’editorial, cal remarcar que un dels encerts i referent cultural dels anteriors Governs de coalició del Botànic, va ser la gestió i la feinada de l’equip de l’IVC dirigit pel suecà Abel Guarinos, que va iniciar la coneguda Mostra de Mim de Sueca.
L’actual procés d’avaluació per tal de decidir quins artistes entraven i quins no al Circuit Cultural Valencià -una ferramenta de primer ordre per aconseguir ser contractat pels ajuntaments atesa l’ajuda econòmica que els suposa des de l’IVC- està servint per llevar caretes a uns polítics que fa anys que bramaven contra “el sectarisme” i defensaven “el dret a dissentir”.
Artistes de la talla de Xavi Castillo o amb la trajectòria de Carraixet, entre altres companyies i grups artístics, s’han trobat fora d’aquest circuit que, recordem, és vital per poder arribar als municipis i que el públic puga gaudir-ne de forma accessible. La situació ha estat tan escandalosa que la mateixa Associació Valenciana d’Empreses d’Arts Escèniques (AVETID) ha fet pública una carta enviada a la Direcció General de Cultura i a l’Institut Valencià de Cultura (IVC) on demanen que “la censura no s’institucionalitze”. Les excuses de la Conselleria de les “valoracions tècniques” a l’hora d’acceptar o excloure uns o altres artistes no enganyen ningú.
Quan PP i Vox es van repartir el Govern el 2023, la Conselleria de Cultura va quedar en mans dels segons, amb un conseller –Vicente Barrera, ara fora del govern- que va prometre allò d’una “cultura blanca que no siga una arma de colonització de consciències”.
Per hui deixarem de banda discutir l’absurd concepte de “cultura blanca”, que ja ho ha fet molta gent i amb molts bons arguments, i ens centrarem en la part més grossa de la mentida. Des que primer Vox i després PP han accedit al control de les institucions culturals, no s’ha vist cap “despolitització” de la cultura, sinó una politització cap a valors conservadors, retrògrads i castellanitzadors. Mentre se censura artistes i músics amb missatges d’esquerres, amb diners públics es contracten grups que no és que difonguen missatges de dretes, és que arriben a fer adoctrinament religiós, com va ser el cas de Hakuna, autodefinit com un “moviment eclesial catòlic” i que va ser contractat per l’Ajuntament de València per actuar a la Gran Fira de Juliol l’any passat.
Quin és el truc d’aquests trilers del llenguatge? Doncs considerar el que no els agrada com a “polititzat” i el que els agrada com a “neutre”. Així, el simple fet de cantar o actuar en valencià ja és prou motiu per considerar-se “polititzat” -seguint amb el cas de l’Ajuntament de València, ja fa tres anys que no contracten cap grup que cante en la nostra llengua a la Gran Fira de Juliol- mentre que el castellà és “neutre”. Com també són “neutres” els bous, l’espectacle més mimat per les institucions culturals des del 2023 malgrat que ni tan sols hauria de ser considerat cultura, tot i resultar evident que sense les ingents ajudes públiques no seria possible programar ni un sol acte taurí ja que el seu públic és cada volta més residual.
Durant anys, l’extrema dreta de Vox es va presentar com un campió contra el “pensament únic” i el “sectarisme” i del dret a dissentir i tenir idees diferents. De fet, la mateixa fundació del partit es diu Disenso. No els ha calgut tocar gaire poder -a penes alguns ajuntaments i durant un temps governs autonòmics- per demostrar les limitacions d’aquest dissens. Allà on han pogut s’han afanyat a intentar imposar les seues idees mitjançant l’ús sectari dels fons públics -que gasten com si foren seus i no de tothom- i la censura directa.
Fer allò que abans acusaven els seus rivals de fer és un dels senyals identitaris de l’extrema dreta -no és en va que aquesta estratègia política va ser definida pel ministre nazi Goebbels- i mentre acusaven Compromís d’imposar una “policia ideològica a les aules” que mai va existir, hui són ells els que mitjançant la negociació dels pressupostos pressionen per implementar de forma efectiva aquesta policia per vigilar els continguts dels docents. Per “despolititzar-los” és clar, que a hores d’ara ja sabem que és una paraula en clau que significa feixistitzar-los.
Malgrat l’anterior eixida formal de Vox dels Governs i d’alguns ajuntaments, resulta evident que han estat capaços de contaminar i condicionar un PP que abans potser feia algun esforç de mantenir les formes democràtiques i ara intenta o bé rivalitzar amb ells per veure qui és més ultra o bé quedar bé amb els seus socis. La veritat és que, com hem vist amb el cas del Circuit Cultural Valencià, és molt difícil percebre la diferència entre les actuacions dels dos partits, i precisament per això, en aquest editorial denunciem el sectarisme i la censura com a política cultural de l’extrema dreta, i mostrem des de Diari La Veu la nostra solidaritat amb tots els grups i companyies culturals censurats i discriminats.
