Públicament es presenten com una “veïns preocupats per la inseguretat” i han aconseguit convertir-se en una de les estreles mediàtiques de l’estiu -una època on habitualment els mitjans van curts d’històries- fins al punt d’aconseguir protagonitzar el debat parlamentari. Els autoanomenats “Ángeles de la Noche” són, en realitat, una iniciativa del Hogar Social Patriota María Luisa Navarro, una entitat pantalla del partit d’extrema dreta España 2000, que buscaria així “atenció mediàtica i propaganda”, tal com han avisat diferents experts en el món feixista.
Un objectiu que, vista la gran quantitat d’informació publicada, han aconseguit abastament. Crida l’atenció, però, que malgrat la gran quantitat d’articles i reportatges dedicats a aquesta acció propagandística, pràcticament ha passat desapercebut que el lideratge d’una “patrulla contra la delinqüència” siga al mateix temps un delinqüent condemnat. Ni que siga per la ironia del cas.
I és que una de les cares més reconegudes pels qui fan seguiment de l’espai ultra als vídeos que els mateixos “Ángeles de la Noche” han publicat a les xarxes socials -i ràpidament redifoses pels canals d’España 2000- ha estat la de Ramón Castro, àlies Levis, que apareix fent funcions de líder del grup.
Castro és un vell conegut dels ambients ultres des de fa dècades, sobretot per la seua vinculació als Yomus, els hooligans del València de tendència feixista, i també a grups com Bastión Frontal i la mateixa España 2000,
És en en aquesta implicació als Yomus que Castro va ser un dels protagonistes de l’assalt al Mestalla l’any 2002 durant el partit de la Supercopa que va enfrontar el València i el Deportivo de la Corunya. Arran d’aquestst incidents, Castro i uns altres tres ultres serien condemnats per l’audiència Provincial de València, l’any 2005, a dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, una falta de lesions i danys contra diversos policies.
Aquesta podria no ser l’única condemna en ferm de que hui s’ha reconvertit en heroi contra el crim, però almenys sí que és l’única que ha transcendit públicament. Durant la seua època al capdavant dels Yomus, membres del grup ultra van ser protagonistes de nombrosos delictes, inclosos les agressions, amenaces i possessió il·legal d’armes. El 2007, 52 integrants del grup van ser multats per la Comissió Antiviolència pels aldarulls provocats en els voltants de l’estadi de l’Osasuna. La policia espanyola va confiscar-los un arsenal d’armes blanques, bats de beisbol, boles de billar, cadenes, porres, material pirotècnic i banderes neonazis.
Dos anys abans ja havien estat detinguts quatre altres membres del Yomus per haver agredit diversos seguidors de l’Athletic de Bilbao. Van multar-los amb 30.000 euros i van trobar-los armes en els escorcolls. També van veure’s involucrats en altres fets violents a inicis dels 2000, incloses agressions a Russafa i la retenció de cinc altres dels sues membres per part de de la policia per una baralla entre ells, l’any 2009, on se’ls trobarien porres extensibles, cadenes metàl·liques, bats de beisbol i navalles.
La reaparició de Castro el 2021
Aquestes baralles internes suposarien la fi del mandat de la generació de Castro sobres els Yomus, que passarien a un segon pla. Uns anys després, però, el 2021 reapareixeria en un intent de refundar el grup ultra al Mestalla a base de fer-li la rosca a Peter Lim. “”Cal entendre que este home ha vingut i ha posats uns diners. Entenc perfectament que tracte de recuperar el que ha invertit si no està en un terreny agradable”, declarava en una entrevista a l’època, on també assegurava que “no era un nazi”, malgrat el seu tatuatge d’una creu cèltica a la mà.
Darrere aquest intent de refundació dels Yomus hi havia, però, també un intent d’implantar el grupuscle neonazi madrileny Bastión Frontal a València. “Aquell va ser un estiu molt dur, amb constants visites dels nazis des de Madrid amb provocacions i agressions -recorda un activista antifeixista al Diari l Veu que demana mantenir l’anonimat.- Per sort vam aconseguir parar-los als carrers i també perquè realment no van atraure més joves, només els vells Yomus d’inicis dels 2000”. Castro i els seus camarades de sempre, pareix, s’havien quedat sense relleu generacional. Un problema, veient els vídeos dels “Ángeles de la Noche” que encara no han aconseguit resoldre.
