En llegir la notícia que Vox exigeix al PP usar la inspecció d’educació contra els docents que “adoctrinen”, afegint a les seues funcions la de “vetllar per la neutralitat ideològica als centres educatius” per garantir que es mantinguen “aliens a qualsevol tipus d’adoctrinament o proselitisme polític”, no ho puc evitar, pense en com roda la vida, perquè “quan creus que ja s’acaba, torna a començar”, com cantava Raimon.
Molta retòrica per exigir que, a canvi del vot favorable als pressupostos, cal “controlar” als docents, especialment després d’una vaga indefinida que els ha posat contra les cordes i que ha fet visible la vertadera cara dels qui ens governa, i “manipular” a les famílies a través de la tramposa Llei de Llibertat Educativa, mitjançant la Inspecció d’Educació, usant-los com a “braç armat” en matèria educativa.
La Inspecció d’Educació, per la seua pròpia naturalesa i per les atribucions atorgades i o percebudes pels agents educatius, inclosos els polítics, ha estat el cos docent més convulsionat des de la reinstauració democràtica al nostre país. Cap partit polític governant s’ha sostret a la temptació d’aconseguir que, en matèria educativa, la inspecció, s’identifique ideològicament amb el projecte polític que encarna, molt especialment els partits de dreta.
Ara bé, tot té un límit, i davant aquest disbarat que mostra el desconeixement de quines són les funcions que hauríem de demanar a la inspecció d’educació, m’han vingut a la memòria històries de la meua vida professional durant 25 anys com a inspectora d’educació, 20 dels quals governava el Partit Popular a la Generalitat Valenciana, però el més curiós és que m’ha vingut també al cap la faula de l’escorpí i la granota, que explica com un escorpí demana a una granota que el duga a l’altra banda d’un riu. La granota té por que la pique, però l’escorpí la convenç dient que si la pica, tots dos s’ofegaran. A mig camí, l’escorpí la pica igualment. Quan la granota li pregunta per què ho ha fet, l’escorpí li respon que és la seua naturalesa.
Això ho explica tot!, està en la seua naturalesa i no ho poden evitar, usar les institucions, totes! perquè responguen al seu ideari polític, confonent la identificació ideològica amb el respecte a la legalitat.
Què farà el PP? Jo ho tinc clar!, si de l’acceptació de l’esmena depèn l’aprovació dels pressupostos, no s’ho pensarà gens ni miqueta, per això són PP/Vox i tant els fa que el plantejament siga una autèntica bestiesa que no aguanta la més mínima anàlisi rigorosa conceptual. Ens tenen acostumats a moltes maldats, és la seua naturalesa, com diuen al Camp d’Elx “tornen per son ser”, són així, per això, a més de la faula de la granota i l’escorpí, també he recuperat algunes de les reflexions que vaig fer en la celebració del 25 aniversari de la promoció dels inspectors i inspectores (1990-2015).
Busque en els orígens…. i em trobe el “Curs d’especialització per a l’accés a la funció inspectora”, Benidorm, novembre 1986, la primera promoció d’inspectors i inspectores de l’Autonomia Valenciana.
Rellegint, em fixe en la Ponència compartida de Baltasar Vives i Daniel Gozalbo:
“La inspecció educativa en una societat democràtica”
Una pinzellada… Què ha de saber un inspector d’educació?:
Saber escoltar i valorar les opinions alienes; Fer-se comprendre amb facilitat; Ser accessible; Saber resoldre conflictes amb diplomàcia; Saber desdramatitzar algunes problemàtiques; Ser actiu i àgil en la resolució de problemes; Ser assertiu; Ser creatiu; Enèrgic sense caure en l’autoritarisme; Expert en dinàmiques de grup; Capacitat de treball en equip.
Si el llistó no estava prou alt, altra ponència: “El perfil de l’inspector”, insistia…
L’inspector d’educació ha de tenir:
Qualitats intel·lectuals: Cultura sòlida, rigor intel·lectual, esperit observador, rectitud de judici, esperit crític i autocrític, capacitat d’expressió, psicologia pràctica, capacitat d’innovar.
Qualitats professionals: Bon mestre, esperit de superació, esperit de col·laboració, coneixement de l’entorn, capacitat d’empatia, formació tècnico-pedagògica sòlida, capacitat de treballar en grup, expert en tècniques de grup, innovador.
Qualitats morals: Dignitat, fermesa de caràcter, benevolència, lleialtat, imparcialitat, tolerància, discreció, iniciativa, autoritat, vocació, actitud democràtica, afectivitat.
Supose que després de llegir totes les “qualitats” que se’ls demanava als inspectors i inspectores que acabaven d’aprovar aquell concurs de mèrits, se vos haurà dibuixat un somriure beatífic i no podreu més que qualificar-les de “bonisme”, poc realista i amb poca probabilitat d’aconseguir el perfil que s’esperava. Hi estic d’acord. Tot i això, vam anar fent. No hem d’oblidar que era la primera promoció en trànsit d’un sistema autoritari a un sistema participatiu i democràtic i les transformacions produïdes en el context socioeducatiu anaven accelerades, La Inspecció d’Educació estava en situació crítica, es van ensorrar els seus patrons de referència, es van debilitar els seus poders de facto i va haver d’aprendre a conviure amb el control social com a part important de la presa de decisions. Tot un procés de reestructuració cognitiva. Fins i tot va desaparèixer com a Cos d’Inspecció, passant a ser Funció Inspectora, encara que, més tard, es va tornar a crear el Cos d’Inspecció Educativa.
Tres anys després, es va convocar el segon concurs de mèrits a la funció inspectora, també hi va haver curs d’especialització, en Alacant, any 1989, on van seguir amb la mateixa línia: “La inspecció educativa havia d’actuar atenent les normes legals democràtiques, havia de tenir capacitat de suport i assessorament, disposició a intercedir en els conflictes de manera constructiva, actuar com a dinamitzadors escolars, etc.”
En aquell moment, érem conscients que assolir eixe perfil no era gens fàcil, però partíem d’una base sòlida i tots esperàvem que, amb el temps i amb la formació adequada, ho aconseguiríem. Després de quinze dies de curs, formàvem equip i quan ens vam incorporar a les Direccions Territorials, teníem on mirar-nos, estaven els companys, els de la promoció del 86, i estaven els “pata negra” del Cos d’Inspectors. Va costar, però arribarem a treballar junts en les circumscripcions, els recels van donar pas al respecte i en alguns casos a l’admiració pel treball ben fet d’alguns.
Van ser anys intensos de treball i d’il·lusió. Hi havia expectatives i voluntat d’un treball ben fet: rigorós en el contingut i amable en les formes. És clar que caldria preguntar a les comunitats educatives de l’època en què vam treballar, però sé, perquè m’ho han dit equips directius i professorat divers, que aquella inspecció era valorada i respectada.
Tanmateix, tot el que va costar tant d’aconseguir, es va ensorrar com un castell de cartes quan va guanyar les eleccions l’any 1995 el Partit Popular, per això dic que està en la seua “naturalesa”, no ho pot evitar. M’he trobat amb la nefasta Ordre de 24 de novembre de 1995, per la qual s’executava la Sentència sobre un concurs de trasllats, plantejada l’any 1987 i executada l’any 1995, només entrar al govern el Partit Popular. Sense cap explicació, la seua aplicació anul·lava la convocatòria del concurs de mèrits per a la “funció inspectora” de l’11 de juny de 1986, la qual cosa va suposar el procés de cessament de 55 inspectors i inspectores del País Valencià. Després de 10 anys d’assolir una plaça, legalment convocada, van ser destituïts en gener de 1996 per un tema que no els afectava directament i del que no n’eren responsables. L’objectiu era clar, traure els inspectores i les inspectores que no consideraven afins, només perquè havien estat nomenats per un altre govern, d’altre color polític, i així posar gent afí a la seua ideologia i poder-los usar en benefici polític propi. Ells no “adoctrinen”, ni pretenen imposar la seua ideologia a les aules, com he dit abans, “tornen pel seu ser”, està en la seua naturalesa, no ho poden evitar. Sempre que han entrat a governar arramblen amb tot el que hi havia abans i que funcionava. No podem entendre la situació actual de la Inspecció en l’Administració Educativa Valenciana sense aquella Ordre i la seua execució, en gener de 1996. Quan això va ocórrer, res ja no va ser igual, encara hi ha inspectors cessats per aquella Ordre esperant que se’ls faça justícia.
I ara, una vegada més, però acompanyats de l’extrema dreta, volen que el Servei d’Inspectors d’Educació es convertisca en una mena de “Policia Patriòtica Educativa” (PPE): delators, perseguidors amb l’objectiu de continuar l’assetjament implacable a l’escola pública en valencià.
Vull tancar aquestes reflexions amb un paràgraf extret del parlament que vaig fer a la Inauguració de la Jornada organitzada per ADIDE-PV, La Inspecció que volem, celebrada a Dénia en febrer del 2007:
“La Inspecció d’Educació ha d’exercir amb independència la supervisió, l’avaluació, l’assessorament conforme a criteris tècnics(…). La seua actuació està sotmesa a la llei i al dret, és part integrant de la gestió educativa (…). Les seues actuacions realimenten les decisions docents, escolars i administratives (…) La bona praxi amb els instruments adequats i la reivindicació constant sobre la seua professionalitat, lluny d’usos partidistes, seran la millor tarja de presentació.”
