Les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó (la Plana Baixa), van superar els 243.000 visitants durant el 2024, segons dades oficials. A més, l’estiu del 2025, 113.109 persones van fer la passejada amb barca, un increment del 10% respecte del mateix període del 2024, i l’activitat d’espeleocaiac va créixer un 51%, fins als 1.826 participants. Una afluència excepcional en un lloc únic, un espai sublim, de bellesa inquietant: el riu subterrani navegable més llarg d’Europa.
Una experiència inigualable, un viatge de 800 metres amb barca i 255 metres a peu. Un recorregut sorprenent, durant el qual, els visitants poden admirar formacions rocoses esculpides durant mil·lennis, embolcallats pel silenci profund de la gruta. Un silenci dens i primitiu, només trencat pel soroll calm dels rems, endinsant-se en l’aigua barrejat amb el de les gotes d’aigua que llisquen per les estalactites i es desfan sobre la superfície de les llacunes.
El descobriment
Aquest conjunt de cavitats es van formar en el triàsic, fa uns 250 milions d’anys, i el descobriment i la prospecció ja tenen més d’un segle d’història. Tot i que hi ha restes que evidencien la utilització d’aquest espai des del Paleolític Superior, la primera exploració documentada es remunta al 1902, quan diversos grups locals van intentar penetrar més enllà de l’anomenada “Boca del Forn“. Durant el segle XX, el coneixement de la gruta es va expandir amb exploracions progressives. L’historiador Carlos Sarthou Carreres, el 1915, va fer una de les primeres exploracions documentades de la cova, contribuint decisivament a la seua difusió i valoració científica.
El 1926, un grup de veïns de la Vall d’Uixó va superar la “Boca del Forn” i es va trobar un obstacle insalvable, la “Galeria dels Sifons“. Tres anys després, Herminio Arroyas Martínez, un altre veí de la localitat, va morir quan intentava superar aquesta zona. A partir del 1936, es van iniciar les obres per a condicionar l’espai a les visites públiques amb l’ús de la dinamita i la construcció de passarel·les. En la dècada del 1950, es va idear un sistema de barques i de retenció de l’aigua amb la finalitat de mantindre un nivell estable al riu subterrani, i així poder mostrar-lo al visitant curiós i amant de les expressions singulars de la naturalesa. Finalment, el 1961 es va obrir aquesta galeria i es van descobrir nous espais, com ara el “Llac Blau” i la “Galeria Seca”. En l’actualitat, el recorregut suma més de 3.000 metres explorats, tot i que encara es desconeix l’origen del riu i el final de la gruta.
El 2023 Guillem Nebot, bomber del parc de Sagunt (el Camp de Morvedre), hi va trobar un nou espai d’uns 70 metres quadrats de superfície i quasi 20 d’altura, ocult fins llavors a la mirada humana, que va rebre el nom de «La sala d’En Guillem», en homenatge al descobridor.
El poblat iber de Sant Josep
Ara bé, les Coves de Sant Josep són molt més que un paratge natural i un recurs patrimonial mil·lenari. Al seu voltant, hi batega també la història del poblat iber de Sant Josep, constituït per les restes d’una antiga ciutat emmurallada. Un jaciment arqueològic que conserva part de la muralla, dues torres quadrades, carrers, escales i restes d’habitatges i que actualment és objecte d’una excavació en profunditat gràcies a la Unió Europea i als fons Next Generation EU.
Aquest projecte permetrà traure a la llum nous vestigis del passat, i aportarà informació clau sobre com vivia i connectava amb la naturalesa la cultura ibera. Les Coves i el poblat de Sant Josep simbolitzen, al mateix temps, la mirada al futur i l’arrelament al passat, i amb aquesta actuació, el municipi de la Plana Baixa ha fet un pas endavant en la diversificació de l’oferta turística d’aquest entorn natural privilegiat.
D’aquesta manera, a més de l’experiència de la visita amb barca a les coves, junt amb les rutes senderistes, gastronomia local i activitats culturals, també s’oferirà la visita a les troballes arqueològiques.
