L’Ajuntament de Vila-real ha assistit aquest divendres a la celebració del 750é aniversari de la mort del rei Jaume I al Monestir de Poblet (la Conca de Barberà), convidat pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i per l’abat del monestir cistercenc, el vila-realenc Rafel Barrué, amb els quals els representants del consistori han tingut l’oportunitat d’intercanviar impressions durant la jornada.
Amb motiu de l’efemèride, la comitiva vila-realenca, integrada per l’alcalde, José Benlloch; la vicealcaldessa, Maria Fajardo; els regidors Toni Marín i Santi Cortells; l’arxiver municipal, Miguel Ramos i la tècnica de l’Arxiu Municipal, M. José Vallés, ha participat en un acte que ha posat en relleu la figura i el llegat que va deixar el monarca.
“Sobirania compartida”
Durant la celebració, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha lloat la figura de Jaume I per la defensa del català i el llegat municipalista. “El rei Jaume I representa una brúixola serena en la tasca de construir Catalunya els pròxims 750 anys”, ha manifestat Illa. Així mateix, ha assenyalat que el govern català renova el “compromís” envers la llengua perquè siga present “en qualsevol àmbit”, incloent-hi les institucions de la Unió Europea.
En aquest sentit, ha recordat el Llibre dels fets, una obra escrita íntegrament en la nostra lengua, per a reivindicar un català “viu, de la gent, de l’escola i de la universitat”. D’altra banda, ha ressaltat l’europeisme impulsat pels tractats de Jaume I, dels quals n’ha destacat la “sobirania compartida”.
L’acte s’ha tancat amb una ofrena floral als peus de la tomba reial on va ser soterrat Jaume I, en la qual han participat l’abat de Poblet, l’arquebisbe de Tarragona, la consellera de Cultura i el president de la Generalitat.
La mort del rei
Jaume I va morir el 27 de juliol del 1276 a València després d’una convalescència de quasi un mes a Alzira (la Ribera Alta), on va abdicar i declarar les seues darreres voluntats.
El rei va emmalaltir mentre tornava de la frontera meridional del regne. Al llit de mort, a la Casa Reial o Casa de l’Olivera d’Alzira, un recinte fortificat en el qual s’allotjava en les seues estades a la vila riberenca (actualment un solar del carrer Major Santa Maria on s’hi duen a terme treballs arqueològics i hi ha projectat un museu), va deixar les operacions en mans de l’hereu. Allí mateix va dir als seus fills que havia augmentat deu vegades el poc que li havia lliurat el seu pare. Aquesta afirmació, en bona part exagerada, ens mostra quina era la idea que el rei tenia de la seua persona i del seu paper en l’acreixement, la renovació i el prestigi que havia procurat a la Corona de Catalunya-Aragó.
El rei, malalt, se’n va anar a València després del 23 de juliol. El 26 de juliol, ja al Cap i casal, va signar els tres últims diplomes i el 27 va traspassar. A més, el lloc de la mort el ratifica una nota que acompanya el registre 38 de la Reial Cancelleria de l’Arxiu Reial de Barcelona o Arxiu de la Corona d’Aragó.
