L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha elegit per unanimitat M. Àngels Francés com a presidenta en el ple celebrat aquest divendres. Així mateix, ha aprovat la renovació de la Junta de Govern: Rosa Agost, vicepresidenta; Immaculada Cerdà, secretària, càrrec que ja ocupava en l’anterior Junta de Govern i Vicenta Tasa i Carles Segura, vocals.
La candidata a presidir la institució, que en l’actualitat ocupava el càrrec de vocal, ha obtingut el suport dels dèsset acadèmics presents en la votació. A continuació, s’han votat la resta de candidats a ocupar els càrrecs que formen la Junta de Govern. Tots ells han rebut també el suport dels acadèmics presents.
L’ordenament jurídic preveu que la presidència de la institució no es faça efectiva fins que no siga publicat en el DOGV i no s’haja pres possessió en un acte públic i solemne.
M. Àngels Francés Díez (Alcoi, 1976) és catedràtica de literatura contemporània en la Universitat d’Alacant, llicenciada i doctora en Filologia Catalana (1998) i llicenciada en Filologia Anglesa (2003, premi extraordinari de llicenciatura). Va entrar en l’Acadèmia el 2021, en la segona renovació de l’AVL feta per cooptació. La institució ha remarcat que la nova presidenta de l’Acadèmia és la tercera dona a ocupar la màxima representació de l’AVL, després d’Ascensió Figueres i de Verònica Cantó, a qui succeeix en el càrrec.
“La llengua fèrtil i viva”
La nova presidenta de l’AVL s’ha inspirat en un poema de Marc Granell per a explicar les idees de la seua candidatura, que volen consolidar les fites assolides per la institució en els seus vint-i-cinc anys d’història i donar resposta a les necessitats presents i futures dels parlants del valencià. “A tots ens agermana hui la defensa del valencià, la llengua fèrtil, viva, que arrela en els nostres avantpassats i que és unitària i diversa, pròpia i compartida“.
A més, Francés ha emmarcat les prioritats de la institució en dos grans àmbits: la normativització i la normalització. “És assumpte nostre justament vetlar per l’ús normal del valencià i elaborar-ne la normativa, ja que aquests són els pilars sobre els quals s’edifica l’AVL. Aquesta doble missió ha de ser el centre dels nostres esforços, el nord que no podem perdre, malgrat el soroll ambiental que ens envolta i que sovint ens aboca a discussions estèrils“, ha remarcat.
D’altra banda, la presidenta ha valorat el treball que es fa, diàriament, a l’AVL per la normativització. “La normativa del valencià ha de ser entesa com una guia, com una seguretat per al parlant nadiu o nouvingut que, amb les ferramentes de l’Acadèmia, trobe el que necessita per a expressar-se en el món del segle XXI”, ha assenyalat.
Per aquest motiu, ha remarcat que l’Acadèmia, com a institució pública encarregada de la normativització del valencià, té la responsabilitat d’analitzar les oportunitats que les noves eines tecnològiques presten a l’adquisició i perfeccionament de les habilitats lingüístiques, i proporcionar els recursos adequats a la ciutadania contemporània, “per a la qual hem de ser de màxima utilitat”.
“Moments difícils i preocupants”
Pel que fa a la normalització, Francés ha declarat ser conscient de la situació crítica que amenaça el valencià. “Malgrat que el coneixement del valencià està en màxims històrics gràcies a l’ensenyament, l’ús social de la llengua travessa moments difícils i preocupants“, ha apuntat. A més, s’ha compromès a redreçar la situació apostant per la difusió del patrimoni escrit i oral; l’assessorament i la col·laboració en el redreçament de la deriva envers la substitució lingüística, i la transferència de coneixement, textos i recursos a la societat.
Finalment, Francés ha subratllat que vol contribuir a enfortir l’autoestima dels parlants i el prestigi social del valencià, especialment entre els joves, buscant línies d’entesa amb aquells que, com l’Acadèmia, treballen per la defensa d’una llengua digna, des del rigor amb la norma, però pròxima a la gent i útil per a viure-hi.
