Plataforma per la Llengua ha presentat una reclamació davant l’Ajuntament de Castelló de la Plana per les limitacions que presenta l’assistent virtual d’intel·ligència artificial de la Seu Electrònica municipal a l’hora d’atendre les persones usuàries en valencià, ja que, després de diverses comprovacions, l’entitat ha constatat que l’eina és capaç de recuperar informació ja disponible en valencià, però no pot mantindre una conversa ni respondre de manera efectiva quan les consultes es formulen en la nostra llengua.
Plataforma per la Llengua assenyala que les proves fetes mostren que, quan una persona demana expressament que l’assistent responga en valencià, el sistema continua interactuant en castellà. En insistir-hi, l’aplicació retorna el missatge “Tuvimos un problema“.
Per això, considera que aquesta situació vulnera el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Administració en qualsevol de les llengües oficials. L’assistent virtual es presenta com una eina destinada a facilitar consultes i tràmits municipals, però, denuncia l’entitat, “no presta un servei equivalent en valencià i en castellà.”
L’organització també indica que aquesta manca de funcionalitat resulta especialment preocupant perquè l’Ajuntament anuncia que la informació està disponible “en l’idioma que desitges”, una afirmació que no es compleix quan les consultes s’hi duen a terme en valencià. Per aquest motiu, exigeix al consistori que adopte les mesures necessàries perquè l’assistent virtual garantisca una atenció efectiva, completa i en igualtat de condicions en les dues llengües oficials.
A més, recorda que la incorporació de sistemes d’intel·ligència artificial als serveis públics no pot suposar una reducció dels drets lingüístics de la ciutadania. Al contrari, qualsevol tecnologia implantada per una administració ha de garantir des del primer moment el respecte a la igualtat lingüística i evitar qualsevol biaix o diferència de tracte per raó de llengua.
A més de la reclamació, l’entitat ha presentat una sol·licitud d’informació pública perquè el consistori explique com funciona realment aquest assistent virtual. En concret, ha demanat que aclarisca en quines llengües està preparat per a operar i si és capaç de mantindre una conversa completa en valencià o si, per contra, únicament recupera continguts que ja estaven publicats en aquesta llengua.
La petició també ha reclamat conéixer quins criteris es van seguir per determinar les llengües de funcionament de l’eina, quines mesures s’han adoptat -o es preveuen adoptar- per garantir el compliment de la normativa sobre l’oficialitat del valencià, i si s’han realitzat proves, auditories o avaluacions per comprovar que el sistema no discrimina les persones usuàries que opten pel valencià.
Així mateix, i entre altres, Plataforma per la Llengua ha demanat identificar quin òrgan municipal és responsable del disseny, la supervisió i el manteniment de l’assistent virtual, quina empresa o entitat l’ha desenvolupat o implantat, quin cost ha tingut el sistema i quina part del pressupost s’ha destinat específicament a assegurar-ne el funcionament en valencià.
L’entitat considera que el dret de la ciutadania a usar el valencià davant l’Administració no es pot limitar als documents escrits o als continguts estàtics d’una pàgina web. Si una administració ofereix un nou canal digital d’atenció ciutadana, aquest també ha de garantir plenament el dret d’opció lingüística.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua alerta que, si una persona que s’adreça a l’assistent en castellà pot interactuar amb normalitat mentre que una altra que ho fa en valencià no rep el mateix nivell d’atenció, es produeix una discriminació lingüística que afecta directament la qualitat i l’accessibilitat del servei públic.
