Gil-Manuel Hernàndez i Martí
L'esquerra festiva
Sense alegria col·lectiva no hi ha comunitat viva, i sense una comunitat viva difícilment pot existir una vertadera transformació social
El Coiot, el Correcamins i l'Àngel de la Història
Esta vegada el Coiot no podrà alçar-se del fons de l'abisme amb el següent artefacte capitalista marca Acme, diga's energies renovables, biotecnologies, intel·ligència artificial, fusió nuclear, computació quàntica, desenvolupament sostenible, Green New Deal o coets espacials.
La Verge dels exclosos
El mite de la Mare de Déu dels Desemparats conserva una doble dimensió: d’una banda, una dimensió governable, recognoscible i integrada dins dels marcs oficials; de l’altra, una dimensió latent, incòmoda i desimboltament popular, que remet a la defensa dels desemparats en el relat mític col·lectiu.
El col·lapse-món i l'inconscient capitalista
El concepte de col·lapse-món ens obliga a mirar més enllà del capitalisme com a sistema econòmic i a entendre’l com una civilització ecològica global en crisi terminal
La via del trauma
La via del trauma es presenta com una dinàmica doble i contradictòria. És, alhora, l’últim recurs del sistema per mantenir-se i la força que pot precipitar la seua descomposició.
Cap al confinament energètic
Les guerres del Golf, així com altres conflictes contemporanis, són expressions extremes d’un capitalisme que, com no pot expandir-se de manera “normal”, ho fa mitjançant la força bruta.
Falles hipernormals
Les Falles, per la seua naturalesa efímera i incendiària, tenen una oportunitat única: poden cremar no només el que sobra del món exterior, sinó també les seues pròpies mentides. Poden cremar la fantasia que les empresona i alimentar la fantasia que les allibera.
Com dissimular estèticament l'apocalipsi
La suavització estètica té un llindar. Pot absorbir tensió fins a cert punt. Però si la degradació material es fa massa visible —infraestructures que fallen, serveis que es deterioren, catàstrofes recurrents— la distància entre representació i experiència es reduïx.
La geopolítica del col·lapse com a pacte d’agressió controlada
Davant la certesa que el col·lapse no pot evitar-se, les elits deixen de concebre's com a part orgànica de les seues societats i comencen a desvincular el seu destí del destí col·lectiu
Falles sense foc
Este text recull el pròleg del meu nou llibre Falles sense foc. Una crítica de la domesticació festiva, publicat a la plataforma editorial Club d’Autors, que es presentarà el pròxim 4 de febrer, a les 19.00 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El pròleg porta per títol "Trencar el cicle d’il·lusió i decepció".
Del capitalisme vestit al capitalisme nu
Les grans corporacions transnacionals i els Estats que les sostenen han deixat de necessitar la democràcia, els drets humans o el dret internacional com a marcs legitimadors, i utilitzen directament el poder polític, militar i financer per assegurar-se l’accés exclusiu als recursos minvants que resten
Nadal en venda
Per a moltes persones, Nadal no és un temps de descans ni d’alteració real del ritme productiu, sinó un temps dissenyat quasi exclusivament per consumir o, en el millor dels casos, per passejar per enormes espais comercials sense comprar.
El col·lapse com a desordre implicat
El desplegament superficial ja no pot dissimular el patró de desordre implicat: les crisis s’acceleren, s’entrellacen, es retroalimenten, multipliquen els punts de no retorn i desfermen dinàmiques no lineals que escapen a qualsevol control.
La catàstrofe és la normalitat
Allò que anomenem normalitat és, en realitat, la catàstrofe; i allò que anomenem excepció és, potencialment, el començament de la transformació. Però la transformació no ve mai de dalt.
Règims de llum
Són pràctiques d’autogestió i suport mutu, comunitats arrelades, sabers recuperats, xarxes de cura, iniciatives de reterritorialització, formes de cultura que no passen pels grans focus del poder
El ciutadanicidi i la dana
El ciutadanicidi es consuma quan la gent deixa d’esperar res de les institucions i estes deixen d’esperar res de la gent, més que la submissió
Votar genocidi
"Cal dir-ho clar i sense eufemismes: votar genocidi és també cometre'l. Potser no amb les mans, però sí amb la consciència."
La dreta humanicida
El que està en joc no és només una disputa electoral ni un debat ideològic. És la batalla pel sentit del concepte "humanitat".
Gaza i la neutralitat genocida
"La neutralitat genocida no és un accident ni una posició innòcua: forma part del 'nou univers ideològic exterminista' en què es mouen l’extrema dreta i els aparells del capitalisme terminal."
L'ecofeixisme promet una doble recompensa
Les dos promeses de l’ecofeixisme són perfectament coherents. La primera —la salvació— dona sentit i legitimitat a la segona —l’odi.
Quin grau de franquisme podem suportar?
Sols cal imaginar, i no cal ser profetes, el que seria un règim neofranquista només formalment "democràtic"
La resignació
"La resignació alternativa que proposem comença amb un gest profund de 'deserció'. No és passivitat ni fugida, sinó reconeixement actiu i crític d'un límit: el del nostre ego."
La facció Titànic, la columna expat i la trama Vichyssoise
Davant d'este triple dispositiu —facció, columna i trama—, només hi ha una resposta possible: la dissidència arrelada
Les guerres del monoteisme fonamentalista
És una guerra entre els que imposen una única veritat i els que creuen en la coexistència de moltes. Entre els que adoren el poder, siga en nom de Déu, del Capital o el Partit, i els que viuen des del respecte a la diferència, a la natura, a les comunitats.