"M’havia estrenat com a guia, doncs, en aquell viatge a Cuba. El dia que arribàrem a l’hotel de Santiago, vam ser ensumats de dalt a baix pels gossos antiexplosius."
"Els carrers de l’Havana, com els de tants altres pobles de Cuba, són una gernació humana del matí a la nit. Té la seua explicació: la calor dins les cases deu ser insuportable."
"Soc conscient de la mala fama que tenen entre els esnobs els viatges organitzats. Jo mateix els havia blasmat moltes vegades. En aquesta etapa de la vida, però, fuig dels prejudicis tant com puc."
"Una cosa vaig descobrir de seguida: a partir del moment que la bona senyora es guanyà la confiança dels viatgers a causa dels seus coneixements, tot el que deia anava a missa."
"Una llengua es defensa parlant-la i escrivint-la. Si nosaltres no la fem servir, els milions d'emigrants que estan arribant no la parlaran mai, ni l'entendran."
«Vam fracassar perquè teníem el cap de llista més impresentable de tots, aquest pobre desgraciat, aquest polític desnonat del món de la política local.»
«Les majories absolutes fan perdre el criteri als líders. Com més va més tendència tenen a no escoltar ningú i governen l’Ajuntament com si fora sa casa.»
«Uns adults fanatitzats pel futbol i pels programes del cor, i una joventut llançada a perdre per la droga i el TikTok són el millor escenari perquè manen sempre els mateixos.»
«El Bloc i els Verds, quan s'assabentaren que m'havien atorgat el primer lloc, renunciaren a integrar-s'hi. Feren unes primàries i van dir que es presentarien com a Compromís.»
«La xurreria on berenàrem era regentada per uns orientals, i els xurros i la xocolata eren roïnets, roïnets, però, tot i això, va ser la menja més selecta del dia.»
«Què faria jo davant un intent de corrupció? ¿Seria absolutament insubornable o començaria a escoltar-los a partir d'una quantitat? Un milió d'euros, dos milions...»
«El PSOE no podia veure ni en pintura aquest personatge. En unes eleccions s'havia presentat de número 2 d'EU i havia parlat molt malament dels socialistes. Ara és de Vox!»
«Els 15 regidors de l'equip de govern tenien una característica comuna: tots feien la mateixa cara de sinceritat tant si et responien una veritat com una mentida.»