“Mentre la Sala Quarta del TSJ estiga pegant la cabotada i dient que sí a qualsevol cosa que se li acudisca a la Conselleria, tenim molt complicat actuar en aquests casos”, assumeix amb certa ràbia un membre dels serveis jurídics d’un sindicat en relació a l’amenaça d’Educació de decretar els serveis mínims del 100% per tal d’impedir la renúncia en bloc dels correctors de la PAU com a mesura de pressió vinculada a la vaga indefinida de docents.
Aquest matí, la secretària autonòmica d’Universitats, Esther Gómez, en la seua condició de presidenta de la Comissió Gestora de la PAU, ja ha sol·licitat a la Direcció General de Treball aquests serveis mínims del 100% per al personal docent designat com a membre dels tribunals avaluadors de la PAU.
Com a mínim des de l’STEPV ja han anunciat que recorreran la mesura, però la decisió final l’ha de prendre la citada Sala Quarta del TSJ, la mateixa que va avalar uns serveis mínims del 100% en el cas dels docents de segon de batxillerat, un antecedent que dona més confiança a la Generalitat a l’hora d’imposar la mesura.
De fet, la mateixa Generalitat ha presumit en un comunicat de “garantir la celebració de les proves d’accés a la universitat al juny i juliol del 2026 i protegeix el dret fonamental a l’educació de l’estudiantat valencià arreplegat en l’article 27 de la Constitució Espanyola”.
Terreny ignot
Cal recordar que l’Assemblea de Professorat Corrector de les Proves de la PAU, integrada per més de 250 especialistes i constituïda davant l'”estancament” de les negociacions per a desconvocar la vaga indefinida en l’ensenyament públic valencià, han advertit que renunciaran en bloc el mateix dia de la constitució dels tribunals. A més, avisen de “la possibilitat de prendre altres accions més contundents pel que fa a les qualificacions arribat el moment”.
Algunes veus han assegurat que com la participació en els tribunals de la PAU és “una opció voluntària” no podrien ser obligats pels serveis mínims. Una opinió que des dels serveis jurídics sindicals troben “massa optimista”. “No queda clar que pel fet que siga voluntari tu pugues marxar quan vulgues, i més, una volta ja s’han decretat els serveis mínims, així que el nostre consell és que la gent renuncie com abans millor”. Alguns professors que formen part d’aquests tribunals han confirmat a Diari la Veu que ja han enviat la petició de renúncia a la universitat -que és la institució que organitza les proves i retribueix els correctors- però que per ara no han rebut resposta sobre si aquesta s’ha acceptat o no.
“El problema -segueixen els advocats- és que la situació és nova, llavors ningú sap massa com afrontar-la”. Ara bé, el que sí que tenen clar és que si se’ls considera serveis mínims, el fet de desobeir-los pot comportar penalitzacions greus.
Un altre precedent similar -aquest cop favorable als vaguistes- va produir-se al País Valencià el curs passat. Llavors, la Conselleria d’Educació va intentar eliminar la retribució per als docents integrants dels tribunals d’oposicions, que haurien de fer la faena gratuïtament. La resposta dels afectats va ser amenaçar amb una vaga que a la pràctica impedia celebrar les oposicions. En aquella ocasió, Conselleria va optar per cedir i mantenir les retribucions enlloc de decretar els serveis mínims i obligar els docents a exercir de tribunals obligats, una mesura que sempre és arriscada.
