En el context de la vaga educativa indefinida al País Valencià, Plataforma per la Llengua denuncia que la Conselleria d’Educació ha eliminat de les negociacions l’epígraf relacionat amb les mesures per a garantir una promoció efectiva del valencià. Aquesta proposta ha estat rebutjada de manera unànime pels sindicats, i vora un 80 % del professorat ha avalat, en la consulta feta al col·lectiu docent, la continuïtat de la vaga indefinida.
En una de les primeres propostes de la Conselleria per posar fi a la vaga, es va presentar als sindicats una proposta que no feia cap referència a la paralització dels atacs al valencià, ni a la censura literària, ni a la reversió de l’homologació del C1, ni tampoc a la Llei de Llibertat Educativa. A més, s’hi plantejava la possibilitat d’incorporar “entitats col·laboradores” per homologar formació, una mesura que podria suposar l’inici d’un negoci obert al secessionisme lingüístic. Malgrat tot, l’epígraf del document incloïa el valencià com un dels punts de la negociació, que a hores d’ara ha quedat fora.
Des del dilluns 11 de maig, Plataforma per la Llengua recorda que “ha estat present a les mobilitzacions”, on docents d’arreu del territori han omplit carrers i places amb una resposta persistent que ha situat al centre del debat, entre altres punts, la defensa del valencià “com a element irrenunciable de qualitat educativa i de cohesió social”, segons recorden en un comunicat.
Samarretes “La llengua no es toca”
Per a Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià, “les samarretes verdes amb el lema ‘la llengua no es toca’ han triomfat perquè expressen una idea molt senzilla i molt poderosa: que la llengua no és un complement de l’escola, sinó una part central del que està en joc”. Royo ha afegit que “si la Conselleria vol demostrar que de veritat vol negociar, té damunt la taula mesures que pot assumir des de ja mateix, començant per retirar la censura literària del batxillerat i garantir una oferta real en valencià als centres”. I ha conclòs: “No hi haurà una educació de qualitat si es consolida un model que arracona el valencià i dificulta una competència real en les dues llengües oficials”.
Plataforma també subratlla que “no es pot parlar de millora de la qualitat educativa si no es posa fi, al mateix temps, als atacs contra la llengua pròpia per part del govern valencià. La defensa de la llengua s’ha convertit en un dels principals motors de la vaga i ha de situar-se en el centre de qualsevol negociació”.
En aquesta línia, ja són 514 els departaments de llengües dels instituts valencians que han denunciat el decret de censura del batxillerat a autors catalans i balears, mentre que 13.000 persones s’han adherit al manifest “No a la censura en la literatura” impulsat per la mateixa Plataforma contra aquest decret. Eliminar-lo té un cost econòmic nul, només cal voluntat política per rectificar i deixar sense efecte una mesura que ha provocat un rebuig amplíssim dins de la comunitat educativa”, continuen des de l’entitat.
Reforçar el valencià
A més de la derogació del decret, Plataforma per la Llengua defensa que cal incorporar mesures concretes per assegurar la presència i la promoció efectiva del valencià al sistema educatiu, i “reclama garanties perquè l’alumnat puga estudiar en valencià obrint nous grups, així com mecanismes que eviten que les limitacions logístiques acaben reduint l’oferta en la llengua pròpia”. Finalment, aposta perquè la conselleria “impulse activament el valencià com a llengua vehicular i d’aprenentatge, amb criteris pedagògics clars i amb sistemes d’avaluació que garantisquen una competència lingüística adequada al final de cada etapa educativa”.
El professor i representant de Plataforma per la Llengua, Xavier Serra, destaca que el professorat “s’ha revoltat justament” i ha actuat “com si fora la consciència del país”, en unes mobilitzacions que feia temps que no es veien i que han anat creixent de manera sostinguda.
L’entitat anuncia que mantindrà la seua participació activa en la vaga educativa indefinida i en totes les mobilitzacions que defensen el valencià, i considera que “la pressió social ha aconseguit ja moure algunes posicions”, però insisteix que no “n’hi ha prou amb aclariments parcials ni amb gestos cosmètics. El que està en joc és el futur del valencià a l’escola i, amb ell, també el futur del valencià al carrer”.
