L’Aplec de la Safor, que va tenir lloc el passat 23 de juny a Bellreguard, va oferir una programació molt diversa durant tota la jornada, amb les actuacions d’Auxili, Malifeta i Arre AK, activitats com tallers, un pòdcast en directe, una taula redona sobre la repressió feixista a la Safor i l’actuació de la Muixeranga de la Safor, amb la participació de més de 4.000 persones.
Aquesta concentració va ser aprofitada per la Plataforma per la Llengua, que va instal·lar el seu Síndic de Drets Lingüístics a la Fira d’Entitats. Aquest és un projecte que advoca per promoure el coneixement i la defensa dels drets lingüístics entre la ciutadania. La iniciativa acosta al territori el servei de queixes i consultes de l’entitat per fer-lo més proper als ciutadans i arribar a persones que no el coneixen.
“Per a nosaltres, aquests esdeveniments són una oportunitat per connectar amb la ciutadania, compartir la defensa de la llengua i reforçar els vincles amb el teixit associatiu del país”, expliquen des de la Plataforma per la Llengua.
Aplec de Penyagolosa, a Benafigos
Uns dies després, del 26 al 28 de juny, l’activitat es va traslladar a Benafigos (Alt Maestrat) amb l’Aplec de Penyagolosa, una de les principals trobades culturals de les comarques del nord a l’estiu. Durant els dos dies, els assistents van poder gaudir de l’actuació de Titana, Tesa, Auxili o Ramonets. A més, la programació va incloure exposicions, presentacions de llibres, rutes, muixerangues, tallers, recitals, danses i un espectacle a càrrec de l’humorista Xavi Castillo.
En aquest cas Plataforma per la Llengua hi participava com a entitat patrocinadora. A més del suport a l’organització de l’aplec, l’entitat va impulsar la xarrada «El futur del valencià a les comarques de Castelló», amb la periodista Violeta Tena i Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià. La sessió va servir per a analitzar la situació actual de la llengua i els principals reptes que afrontarà durant la pròxima dècada, especialment pel que fa a la transmissió intergeneracional, l’ús social i la necessitat de reforçar les polítiques de promoció lingüística.
“Aquest tipus de debats són imprescindibles en un context en què el valencià no es pot limitar a l’acció política o jurídica, sinó que també necessita espais de reflexió col·lectiva i participació ciutadana com els que ofereixen els aplecs”, expliquen des de l’entitat.
El paper històric dels aplecs en la promoció de la llengua
Nascuts als anys seixanta en plena dictadura franquista, els aplecs es van convertir en espais de trobada per a una generació que volia mantenir viva la llengua i reforçar la consciència col·lectiva del país. Més de seixanta anys després, continuen sent una eina fonamental per a connectar persones, entitats i territoris al voltant d’uns objectius compartits.
